L'Epifania del Senyor
Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
HOMILIA
-Som d’aquells que necessitam que venguin de fora per ensenyar-nos a valorar el que passa a prop nostre? Els habitants de Betlem no s’adonaren que la vida d’aquell fillet tan normal, i d’aquella família nouvinguda, era extraordinària. Va ser necessària la presència d’uns savis d’Orient per revelar-los que amb ell Déu estava al seu costat. Som o no dels qui vivim sense prestar atenció a res, sense tenir capacitat d’aturar-nos i fixar-nos que Déu mos parla constantment al llarg de la nostra vida? Déu em parla cada moment. Cada circumstància de la meva vida –el que visc, el que sent, el que veig, ...- m’és lliçó, aprenentatge.
-Mos adonam de la importància que té el sortir de casa i cercar? Mos adonam de la importància que té incomodar-nos, aixecar-nos, escoltar, visitar, viure oberts a altres realitats, tenir inquietuds, com van fer els tres savis d’Orient que ho van deixar tot per a trobar aquell que, segons el seu pensar i saber, era el Messies, el sentit més profund de tot? O som dels qui en tenim prou en no sortir de casa, ni dels nostres costums o quotidianitats, i anar fent sense que mos importi profundament res? Qui cerca troba. I sols qui té inquietud cerca!!!
Qui no cerca, sempre es queda allà mateix sense descobrir que tot és més del que ell normalment viu, toca, veu, sent. L’expressió: “Cercau i trobareu” és del tot evangèlica i programàtica. Els tres savis d’Orient avui mos diuen: “Us heu d’atrevir a reflexionar i a inquietar-vos més del que feis” Us heu d’atrevir a viure amb constant inquietud al cor. Una persona que no té inquietud no cerca res ni troba res.
-Qui cerca troba. I qui troba viu el gran goig de la trobada. “La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa”. Creure és dir: “Ningú ha parlat mai com aquest homes! Ningú ha tractat mai a la gent, a fent pensar, a curat, com aquest home!” (Jn 7,46). Creure és viure tant atent a tot que fins i tot, qui creu, troba sentit al patiment a favor dels altres. El centurió, veient la passió i mort de Jesús, afirma: “És ver, aquest és el fill de Déu”. Cercar i trobar aquell que parla amb profunditat és un goig. Cercar i trobar aquell que mos dóna una pau interior envejable, és un goig. Cercar i trobar qui mos fa veure que patir pels altres és bo, és humà, és un goig personal indescriptible.
- “I postrats a terra li prestaren el seu homenatge” (evangeli d’avui). El camí de la recerca i de la trobada important acaba sempre amb l’oferiment de la nostra vida. Sols oferim la nostra vida a favor de la família si hem descobert el seu valor. Sols oferim la nostra vida a favor de l’evangeli si hem descobert en ell el sentit de la vida. Sols oferim la nostra vida a Déu si hem descobert que l’únic Déu pel qual val la pena viure és el Déu de Jesús. Si no feim aquesta descoberta és normal que visquem una mediocritat en la vivència de la família, de l’evangeli i en la transmissió que Déu és Déu.
Dues frases que he sentit aquests dies i que em motiven a cercar i a transmetre amb més seriositat la fe:
-Tens molta feina, perquè tens moltes ovelles avui mancades de fe.
-Per què organitzar fer tants plans i convocatòries si la gent no ve?
Els Savis d’Orient mos mostren que per aconseguir alguna cosa convé estar disposats a emprendre un llarg camí. El que és fàcil mai resulta positiu per aconseguir el que és important.
Mentre s’altre dia algú deia: “Hem de tocar amb els peus a terra”, la seva intenció era frenar uns projectes que es proposaven. Un altre responia: “No mos suprimiu les il·lusions”. Tocar de peus a terra és aconsellable, però no suprimir les il·lusions és absolutament necessari. Els savis d’Orient no van suprimir les il·lusions quan, tocant de peus a terra, van ser conscients que emprenien un llarg camí.