Baptisme de Jesús.
Text de l'Evangeli (Mc 2,13-17): En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i Ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles: «Com és que menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».«No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors»
HOMILÍA
A la litúrgia cristiana, i a tot el Nou Testament, no els interessa recordar tant una història com el misteri de Jesús.
Avui tots hem de recordar el nostre baptisme: ornamentació de la font baptismal, aspersió de l’aigua substituint l’acte penitencial, la renovació de les promeses baptismals després de l’homilia.
El Baptisme resulta central en la vida de Jesús i ha de resultar central en la vida de qualsevol cristià. En el Baptisme vivim el misteri de Jesús i el misteri de la nostra vida. L’explicació última del baptisme de Jesús i del nostre, a dins d’una altra dimensió, és la comunió íntima que vivim amb el Pare.
Com diu avui el llibret mensual de la “Missa de cada dia” (que us convid tenir), quan algú diu que ens estima mos està confessant que som importants per ell, que no som uns qualsevol. La nostra vida està empeltada a la seva per complir un propòsit compartit.
Jesús de Natzaret ha estat escollit pel Pare per a ser la seva màxima revelació: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. En tu jo m’hi sent satisfet, m’hi revel.
Noltros celebram i vivim el baptisme perquè també creiem que Déu ens ha escollit perquè siguem també revelació seva.
El Baptisme és un signe senzill carregat del misteri –gran misteri- que és el viure. La nostra vida sols té sentit si la vivim des de l’Esperit: “En Ell, amb Ell i per Ell”. Qui és batiat confessa que més important que “nàixer”, és confessar que tot naixement és un regal de Déu. Que més important que “viure”, és confessar que vivim per a revelar el misteri de Déu. Que més important que explicar científicament el fet de morir, és confessar que el nostre jo interior profund retorna a Déu per a viure en Ell una aliança eterna.
Jesús, enmig de pecadors, rep el Baptisme, i noltros també mos batiam perquè volem afirmar i viure, entremig de les nostres limitacions, que tot i tots som teofania de Déu.
Tant per a Jesús com per a noltros, el Baptisme ens encomana una missió com ja prediu el profeta Isaïes, avui: “Implantar el dret, el seny, la profunditat a la terra, sense defallir, sense dubtar”. I fer-ho amb un estil propi de Déu: “Sense alçar la veu, sense cridar; amb cordialitat i comprensió, sense rompre la canya esquerdada; sense passar de ningú, sense pagar la flama del ble que vacil·la”.
Avui és un bon dia per actualitzar la nostra consciència sobre el que significa per cadascú ser membres d’un poble de batiats. Revitalitzem les promeses baptismals.