Diumenge II (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Jn 2,1-12): En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor». Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a
Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles
van creure en Ell. Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva
mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren
uns quants dies.
HOMILIA
Isaïes ens diu que no hem de callar fins que no aparegui la salvació de Déu com una torxa encesa que il·lumina la nostra vida i el com ens convé viure.
La litúrgia, cada diumenge mos regala un motiu de reflexió a fi de que, escoltada i posada en pràctica col·laborarem a conviure millor entre uns i altres.
Quin és el motiu de reflexió d’aquest segon diumenge, just quan començam un nou camí ordinari en el nostre dia a dia litúrgic?
El veig a la segona lectura. Per a ben conviure, ens diu st. Pau, reconeixeu que tots teniu dons diversos distribuïts per l’Esperit. Dons que són serveis a favor dels altres. Dons que ens hem de descobrir i aprofitar per afavorir la nostra convivència.
El primer que hem de tenir present, és: Si volem descobrir els dons dels altres, ens hem de mirar mútuament amb bons ulls. Si no ens miram amb bons ulls, sempre ens veiem els defectes, no els dons.
L’experiència de st. Pau contemplant la comunitat de Corint, va ser: Uns tenien el do de la paraula profunda; uns altres el de descobrir veritats; uns altres, la fe; d’altres, el do de regalar salut; alguns, el do de la profecia (viure compromesos en nom de Déu); hi ha també qui descobreix el misteri present en tot i el sap discernir.
Quins dons, així, observa Pau aptes per a construir una comunitat?: la profunditat, la veritat, la fe, la salut, la profecia, el misteri, .... Una comunitat és construïda gràcies als dons de l’Esperit. Gràcies a donar importància a la vida interior. St. Pau no parla del do de saber molt, el de ser “uns manitas”, el d’escalar llocs alts, el de guanyar diner, el de ser guapos, el de tenir bona presència exterior, ...
Observem com aquests dons són viscuts i accentuats també a les bodes de Canaà, l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 2,1-12):
-Hi ha parelles que viuen el do de casar-se. El do d’unir-se per sempre i ser fidels. El do de formar una família i de batejar els seus fills i formar-los com els seus principals catequistes.
-Hi ha qui tenen el do de comunicar als altres, de convidar, a la festa de l’inici de la seva família. El do de convidar a participar d’una festa per la raó que sigui. El do de convidar, és el do de reconèixer que no podem viure d’esquena als altres. Que tots som persones obertes a la relació.
-Hi ha com Maria, que tenen el do de l’observació. De viure atents a les necessitats dels altres. Sols construïm una comunitat si les necessitats dels altres ens importen tant com les nostres.
-Hi ha qui com Jesús, tenen el do de fer preguntes, de fer pensar, d’anar a fons (Mare, per què m’ho dius a mi?). El camí del progrés, de tot progrés, és acarar-nos i respondre a preguntes.
- Hi ha que té el do de servir perquè els altres tenguin el que els pertoca.
- Hi ha qui té d’organitzar i de satisfer necessitats, com Jesús.
L’evangeli i Pau coincideixen: els dons que cadascú de noltros té és un do de l’esperit a favor de tots.
Avui som convidats a reconèixer els dons de la nostra família i a sentir profundament que és un gust compartir taula familiars.
Avui som convidats a reconèixer els dons de la comunitat cristiana i a sentir que és un gust compartir la taula de l’Eucaristia. Participar junts, des dels nostres diversos dons, a la invitació que ens fa Jesús a regalar la nostra vida, com Ell, a favor dels demés.