Diumenge XXVI/B 7 octubre 2018
Text de l'Evangeli (Mc 10,2-16): En aquell temps, se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi ».
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri».
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas». I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas». I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
Homilia
Sa Bíblia no és un llibre de ciència, és un llibre religiós. I com a llibre religiós que és, avui mos indica que Déu dóna una gran importància a sa relació.
Mos diu que Déu mos va crear perquè mos relacionéssim amb sa creació i entre noltros.
1.Déu va vestir sa creació en tota classe d’animals, d’ocells, de paisatges... I ens va dir doneu-los un nom, us en faig responsables. El Papa Francesc ha fet una carta preciosa “Laudato si” on ens recorda i ens adverteix del perill de convertir la creació en un lloc inhabitable. En el perill de no respectar sa naturalesa. Aquests dies, sa premsa ens parla de la brutesa de plàstics que hi ha a la mar. I ja sabem que cada any, a causa només dels plàstics, més de 100.000 mamífers marítims moren, i més d’un milió d’aus moren.
2.I Déu ens assenyala que la soledat no és bona pel cor humà. El cor humà necessita relació. Homes i dones, qualsevol persona humana, estem fets per a la relació. El Gènesi ens diu que tots som “Os dels mateixos ossos i carn de la mateixa carn”. La vida entre els humans es manifesta allà on hi ha unió, relació, intimitat, ... Allà on hi ha amor.
L’essència de l’ésser humà des de la mateixa creació, des de l’origen, des de sempre, és viure units. “El que Déu ha unit que ningú ho separi” “El que Déu ha creat per a la relació que ningú ho converteixi en font de divisió, conflicte, odi, enveja, guerra, ...”.
La vida viscuda des de Déu, relligada a ell, elegeix el matrimoni com a experiència d’aquesta relació íntima que tots hem de procurar, educant-la, que sigui possible. Per açò avui sentim a l’evangeli de Marc 10.9: “El que Déu ha unit que ningú ho separi”.
Tots veiem que actualment ses relacions entre uns i altres passen per moments difícils, hi passen ses relacions entre països, entre grups religiosos, entre partits polítics, ... I me deman, hi haurà conflictes arreu perquè potser no cuidam prou la família, la convivència?
Allà on naixem és allà on rebem la primera de les informacions i formacions. Volem canviar el món? Volem que hi hagi més pau? Volem evitar conflictes? Eduquem les nostres famílies, eduquem la parella, eduquem els fills, .. Aprenguem a tractar bé als avis, visitem els membres de les nostres famílies que es troben mancats de salut, ... Eduquem per a la bona relació.
Allà on no hi ha bona relació, un dia o un altre, un o s’altre o tots dos, tasta soledat. I la soledat no és bona perquè crea depressió, malestar.
Des de la religió, i jo dic des de l’experiència quotidiana, tots estem cridats a la bona relació. Aquesta és la nostra vocació primera. Vocació que s’anteposa a totes ses altres. Qui no sap conviure, qui no sap crear bona relació no és apte per a ser pare o mare, espòs o esposa, amic o amiga, dirigent polític, mestre, professor, ... La crida, la vocació a ben relacionar-nos és la nostra primera i fonamental “crida”