Diumenge XXIX/B 21 octubre 2018
Text de l'Evangeli (Mc 10,35-45): En aquell temps, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acostaren a Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci per vosaltres?». Ells li respongueren: «Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús els contestà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li respongueren: «Sí que podem». Jesús els digué: «Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat».
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».
Homilia
De la primera lectura, Isaïes, 53, m’he aturat a n’aquella expressió que a ja assenyala la vinguda de Jesús quan diu: “El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. I gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum”.
Avui, celebram el Domund. I tenint present tants i tantes missioneres que ho han deixat tot per anar a servir els més pobres, m’adon de la importància que té per a la nostra vida el sofriment. Qui no pateix, deixau que ho digui clarament, en el fons no valora res. El patiment ens fa descobrir el valor de tot.
El patiment i el martiri de no pocs, com per exemple del bisbe Romero, ens fa descobrir el valor que té tota persona. Em concret, el valor que tenen els pobres. Ens fa veure que són persones i que mereixen el nostre màxim respecte. Poc importa, per a valorar-los, si tenen o no tenen. Tothom val per ser senzillament “persona”
El patiment d’aquella mare mallorquina que va treure de les aigües la seva filla tot morint ella mateixa en l’intent, ens ha fet veure i valorar l’amor que hi ha en una maternitat ben viscuda.
El patiment que vivim quan un fill mor, quan uns pares moren, ens fan descobrir el valor que té cadascuna de les nostres famílies.
El patiment que ens produeix perdre la nostra salut, un amic, qualsevol cosa, ens fa sospesar el seu valor.
Per açò no m’ha estranyat, ni crec que us estranyi, la conversa profunda i educadora que té Jesús amb els seus més íntims, els apòstols.
Ells com quasi bé tots noltros constantment, sols somiam que les coses ens vagin bé sempre, i desitjam una vida fàcil, fins i tot, alguns desitgen tenir èxits, fama, poder. És el que desitgen Jaume i Joan quan demanen a Jesús que, una vegada sigui glorificat, poder seure també ells, un a la seva esquerra i l’altre a la seva dreta. Però no ho desitgen sols ells, també els altres apòstols ho desitgen. Per açò Lluc accentua amb molta finesa: “Quan els altres deu –o sigui la resta dels altres apòstols- ho van saber, es van indignar contra Jaume i Joan”.
Jesús els educa a tots pacientment. Ho fa amb les seves paraules i ho fa, sobre tot, amb les seves obres i actuació personal.
Ho fa amb les seves paraules. Els diu, ningú pot ser glorificat, ningú trobarà mai el valor de res, ningú valorarà Déu i la seva amistat i persona, si no és capaç de valorar les coses de cada dia: la vida, els amics, el que té, ... I ja sabem tots que només ho valorem de ver quan tot açò ens falta, quan patim perquè ens falta.
I Jesús els educa amb les seves obres, perquè el que realment l’importa és estar al costat dels qui pateixen. A fi de comptes els educa per a ser enviats a curar. A estar a prop dels qui pateixen. A ser font d’esperança. A dir-los que aconseguiran la seva salut perquè, patint, han descobert el valor tot, de la vida, de l’amor, de l’esperança, de Déu.
I Jesús ho demostra en la seva persona, ja que sols aconsegueix la glorificació, la seva trobada total amb Déu el seu Pare, després d’haver passat pel sofriment. Ell els diu clarament: “El Fill de l’home, no ha vingut a ser servit sinó a servir, a donar la seva vida com a rescat per a tots”.
Germans, avui, Dia del Domund, les lectures ens conviden a valorar el sofriment, el servei als altres, el patiment a favor de tot. Així som. Descobrim el valor de la vida quan la perdem. Descobrim el valor dels amics, quan els perdem. Descobrim el valor de Déu, quan ens trobam necessitats d’algú en el qual hi descansi totalment la nostra confiança.
El sentit de la vida ens arriba gràcies al sofriment. Qui no vol patir, qui refusa les llàgrimes, el dol, el fracàs, .... refusa descobrir el valor de tot.