Diumenge XXVIII/B 14 octubre 2018
Text de l'Evangeli (Mc 10,17-30): Un dia que Jesús sortia de camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me».
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit». Jesús digué: «Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna».
Homilia
L’evangeli comença avui així: “Sortint Jesús pel camí un home va córrer, es va agenollar als peus de Jesús i li va fer una pregunta”.
Sa seva actitud (va córrer i es va agenollar) demostra que sa pregunta que porta al cor li és important: “Què he de fer per posseir la vida eterna?”.
Prou ho sabia i prou ho sabem noltros el què hem de fer. El que passa és que més d’una vegada formulam la mateixa pregunta en moments i a persones diferents per “avam!” si algú ens dóna una resposta que ens sigui més fàcil d’escoltar i complir.
Aquest home no sabia tant el que s’ha de fer pel llibre de la Saviesa, primera lectura d’avui, com pel seu coneixement de Moisès que li recorda Jesús a l’evangeli.
No ho podia saber directament pel llibre de la Saviesa perquè aquest és un dels set llibres que els jueus no tenen al Canon del’A.T., no l’acullen com a Paraula de Déu. En ell, Salomó, que es diu que és el seu autor, manifesta d’una manera totalment clara que és el que convé fer per entrar en el Regne. Convé preferir la Saviesa, el seny, el que Déu manifesta en la Bíblia, abans de ceptres i trons, abans de riquesa i de pedres precioses, abans de plata, de salut i de bellesa. I per què? Perquè la Saviesa, el seny, la Paraula de Déu és “llum que ens mostra on es troben els autèntics valors”.
Qui no té aquesta “llum”, prefereix ceptres i trons, plata, salut i bellesa. Prefereix béns que passen amb els anys, béns que no tenen cap futur en el Regne de Déu.
I quins són els béns que tenen futur en el Regne? Aquests si els coneixia aquell home que va córrer i es va agenollar als peus de Jesús, i els coneixem també noltros. Jesús li respon dient: “Tu ja ho saps. Tu ja saps el que diuen els manaments”. Però si vols escoltar Déu d’una manera perfecta “Deixa el que tens, atén als pobres, i seguim!”.
Aquell home se’n va anar trist perquè desitjava escoltar una altra resposta. Una resposta que digués que “és possible entrar en el Regne de Déu sense haver de deixar el Regne de la mundanitat”. Sense deixar de cercar ceptres i trons, poder, beneficis econòmics, fama, ...
En aquest home de l’evangeli hi ha bona intenció, el Regne li importa. Creu en el Regne de Déu després d’aquest vida. Vol posseir la vida eterna. Aspira viure en Déu una vegada mort. El que li passa és que també vol viure còmodament en aquesta vida, no vol perdre els beneficis que aquesta vida li pot atorgar.
Possiblement avui, i en no pocs, no hi ha ni tan sols aquesta bona intenció. I és que, a la pràctica, a molts, en aquest món nostre actual, els interessa més tot el que és immanent que el transcendent, l’immediat que el que pot venir en un futur, els béns materials que els béns futurs.
Avui molts no és fan aquesta pregunta, no els interessa. Per açò ni corren ni s’agenollen per trobar-se amb Jesús.