Diumenge XXVI/B 30 setembre 2018-09-27
Com diu el llibret de la Missa de cada dia, el resum de l’evangeli d’avui, i de les lectures, podria ser aquest: “Inclusius amb el bé, excloents amb el mal”.
Tothom qui fa el bé, sigui o no de sa nostra família, de sa nostra colla, de sa nostra parròquia, des nostre partit, de sa nostra ideologia, ... ha de ser respectat i reconegut.
Fer el bé és una realitat present en la vida de qui sigui. Fer el bé és el que ens ha d’unir. Quantes divisions hi ha entre noltros senzillament perquè aquell, perquè aquells no són “dels nostres”.
Com ens costa viure units a causa de mirar-nos i d’accentuar que pertanyem a un grup, a una idea, a una pràctica que no és sa nostra.
Jesús avui mos diu d’una manera taxativa: “Tolerància zero amb el mal”. Amb el mal. Amb el mal que hi ha en la nostra mirada (com miram?), en el mal que hi ha a la nostra oïda (com escoltam), en el mal que hi ha en els nostres llavis (com ens expressam). El que importa és fer el bé.
Jesús, està tan radicalment en contra del mal que diu d’una forma molt gràfica, molt real, i per açò sorprenent: “Si el teu ull mira malament, arrenca-te’l!! “Si la teva mà actua malament, arrenca-te-la!”... Val més tenir deficiències físiques que espirituals, que humanes.
El mal sempre ha de ser combatut, vengui d’on vengui. Hi ha molt de bé al nostre costat i al nostre entorn, és cert. Però avui se’ns demana que ens fixem en quant de mal hi ha al nostre entorn perquè restem indiferents, sense que facem l’opció de sembrar el bé amb gran quantitat a la nostra família, entre els amics, en el nostre entorn. Davant el mal ningú pot quedar indiferent. La indiferència és una forma d’actuar amb el mal. Hem de tenir passió per combatre el mal, el mal, sobretot, que hi ha en cadascú.
Jo crec que en la intimitat de la parella i de la família; en la intimitat amb alguna persona amiga, haurem de mantenir aquest diàleg: “Diguem amb confiança, diguem perquè m’aprecies, si he obrat malament amb tu o amb altres, alguna vegada”.
Vivim necessitats de persones que es comprometin a obrar el bé, a demanar perdó, a viure el sagrament de la reconciliació.
I les necessitam també a dins de la nostra parròquia. Entre tots hem de viure més i més la comunió: les mirades positives, les escoltes positives, les paraules positives, ... El Papa Francesc ens diu: “Si entre noltros hi ha divisions, si entra noltros no es transmet el bé, a qui evangelitzarem amb comportament dolents?”.
Avui batiam a dues persones, que bé si tots els pares vulguessin de ver viure l’Esperit de Déu a la seva família. Esperit de Déu reconegut gràcies al baptisme. Esperit de Déu reconegut, si més no, amb la pràctica des bé.