Sisè de Pasqua. 6 maig 2018
Quan llegeix i medit les lectures de cada dia i de cada diumenge, sempre em sorprenc. Em sorprenc perquè tenen “allò”, aquell punt, aquella observació que em fa dir expressions com: “És cert” “He de millorar” “Aquest és el camí”, ...
Davant quines paraules i expressions ho he dit en les d’aquest diumenge sisè de Pasqua?
-Sa primera lectura dels Fets dels apòstols remarca: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns i d’altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui” (10, 34-35)
És aquest un text que el reflexionàvem amb un grup de matrimonis diumenge passat. I, entre tots, ens adonàvem com mos costa relacionar-nos sens fer diferències. Com mos costa aprendre a mirar el cor de cada persona sense importar-nos massa ni es seu país, ni sa seva llengua, ni ses seves idees o creences. Us convid a fer també avui aquesta reflexió: Faig diferències? Quines? Amb qui? Per què? Són justes? Valor les persones pel que són?, ...
Déu no fa diferències. Però també és cert que acull com els seus més íntims aquells que creuen en Ell i aquells que fan i tenen ganes de fer el bé. Els qui som cristians no hem de fer diferències, però ens hem de deixar empeltar, formar, educar, pels qui creuen en Déu i obren el bé. Dues realitats que hem de tenir present sempre per la seva importància: Creure en Déu i fer el bé!
Tot i que entre els nostres millors amics hi ha d’haver gent que cregui en Déu i es proposi fer el bé sempre i en qualsevol circumstància –sigui de la nació i llengua que sigui-, és cert que les nostres portes s’han d’obrir amb gran respecte a favor de tothom.
La Paraula de Déu ens ho recorda constantment. Sa segona lectura d’avui (1Jn 4,7-10) ens diu: “Hem d’estimar-nos els uns dels altres”. I, per què? I la seva resposta és clara i curta: “Perquè l’amor és s’actitud de Déu!”. L’amor prové de Déu. Ens convé estimar perquè Déu estima, perquè és cosa pròpia de Déu estimar. És cosa pròpia de qui és sant, de qui aspira a viure totalment equilibrat i feliç humanament. I ho repeteix Jesús tal com ho manifesta l’evangeli de Joan (15,9): “Jo us estim tal com el Pare m’estima!”. Com mos estima Jesús si mos estima tal com el Pare l’estima a ell! Com mos hem d’estimar els uns als altres si mos hem d’estimar tal com Jesús mos estima!
Quan mos diem: “T’estim!” no sé si aconseguim pesar prou bé el que diem. T’estim vol dir: t’estim perquè Déu és amor o perquè Déu és present en tu.
Però avui, el que m’ha fet reflexionar més és aquesta altre frase que expressa l’apòstol Joan (1Jn 4, 7ss): “Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a Ell”.
Per Déu, estimar el seu fill no és altre cosa que fer-lo apte perquè sigui útil al món, perquè el salvi!. Estimar vol dir: fer útils a les persones a favor del món!.
A què estem cridats els pares, els capellans, els catequistes, els educadors, ...? Som cridats a estimar tant la nostra societat que hem d’educar els fills, els de la parròquia, els alumnes, els qui vénen a fer esport, ... perquè siguin útils a favor de la bona salut integral de tothom.
Educar per a salvar el Món! Ho tenim present? Estima qui educa per a fer un món millor.