Trinitat 27 maig 2018
1) El Deuteronomi mos convida avui, un dia més, a reflexionar. És autèntic el que diu Moisès. Mos convida a recorre totes les èpoques i, ben fixats, ens assenyala:
*Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu mos hagi creat. Que Ell sigui el Creador de tot.
*Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu ha parlat al seu poble i que el poble, obra seva, hagi continuat en vida.
*Investiga si mai s’ha sentit dir que Déu hagi alliberat, amb mà forta i braç poderós, a un poble que vivia en poder d’un altre.
Si ho investigam, si en som conscients, reconeixerem que el Senyor és l’únic Déu i que noltros si practicam el que Ell mos demana serem feliços.
El que pretén dir-nos Moisès a la primera lectura és senzill i important: “Sols arribaràs a ser feliç si investigues, si reflexionis, si descobreixes que Déu és Déu i practiques el que Ell espera de tu”. I el que espera de tu ve reflexat als manaments.
2) Es salm 32 ens ha recordat en forma d’un cant, una creença ferma d’Israel i que es repeteix constantment: “La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada, ...”.
3) I st. Pau als cristians de Roma, coneixedor com és de ses èpoques passades, insisteix als creients: “No heu rebut un esperit d’esclaus sinó de fills. Un esperit que, fixat en Déu, mos fa cridat: Abbà, Pare!”. “I si som fills, també som hereus de Déu”.
Coherents amb el que mos ha dit Moisès (investiga i descobreix que som obra de Déu, que Déu conversa amb noltros i que Déu mos vol persones lliures) hem de descobrir que som fruit d’un Déu que és Pare perquè li pertanyem totalment!
4) I aquesta és sa nostra missió: Escampar arreu, com mos demana avui l’evangeli de Mateu: que Déu és Déu. I que Déu s’ha revelat i l’hem de comunicar com a Pare, Fill i Esperit Sant. Som cridats a dir a tothom que aquest Déu no ens abandonarà mai de mai.
5) Es Prefaci d’avui mos fa viure:
*Que essent Déu “Pare!”, li hem de donar gràcies constantment. Ja anirà bé que mos aturem una estona i reconeguem per tot allò que li hem de donar gràcies.
*Que essent Déu “Fill”, Déu Fill revelat en Jesús, Déu sols s’entén viure des de l’amor. No sols mos ha creat sinó que s’ha encarnat, s’ha fet proper, perquè el reconeguem i visquem tal com ell vol.
*Que essent Déu “Esperit Sant”, forma part de sa nostra vida i, per açò, no mos deixarà mai.
Facem i visquem el signe de la creu. En ell expressam que som fills d’un Déu que no ens deixarà tot sols mai de mai! I ell espera que ho reconeguem i escampem arreu per a ser conegut per tothom.