Setmana V durant l’any/B
Sa lectura de Job m’ha emmarcat la meva reflexió d’avui. M’he aturat davant aquestes paraules que m’han entrat per la seva càrrega de veritat: “L’home a la terra no passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra!”.
Aquesta expressió de Job expressa amb poques paraules la realitat de la nostra vida: “Treball i descans!” “activitat i repòs”.
Un dia, una setmana, ens passa volant. Passem hores i hores fent feina a un comerç, a una fàbrica, a una oficina, a un lloc qualsevol i, tornant a casa, passam hores i hores fent cuina, netejant, rentant, educant, ... Com diu Job és bo, és necessari “delejar seure a l’ombra”. És bo, és necessari, descansar.
És bo descansar i oblidar, almanco per una estona, preocupacions diàries. I és bo descansar, per reflexionar i descobrir què és el que ens convé fins i tot intensificar, però també què és el que ens convé suprimir o no donar-li tanta importància. És bo descansar per fer una estona de pregària i posar-nos confiadament a les mans de Déu. Confiar-li la nostra persona, la nostra família, les nostres preocupacions, ... És necessari descansar per tornar a la feina amb més serenitat i seguretat de que, el que fem i el com ho fem, és el que més convé.
Jesús, que és el nostre mestre i referent, ens ho diu constantment amb les seves paraules però sobretot amb el que fa. Avui un dia més veiem a l’evangeli de Mateu com Jesús dur una activitat quasi bé frenètica i, per açò, necessita el descans.
Quina activitat porta a terme avui i constantment? Transmetre salut a sa gent, a ses persones. Transmetre salut física, psíquica, espiritual, és el que li interessa un dia sí i s’altre també. Avui, visita la sogra de Pere que estava malalta, a més atén, i segur que amb una delicadesa especial, molts d’altres malalts de tot tipus que es presenten o els presenten davant d’ell; a més, està amb “tota la ciutat” que s’havia reunit a la porta de la ciutat per escoltar-lo i compartir amb ell. La feina de Jesús, allò que ell troba interessant, interessant, és atendre a les persones i, entre aquestes, les que s’ho passen més malament per la causa que sigui. Només aquesta actitud de Jesús ja ens ha de fer pensar que la nostra feina primera ha de ser sempre atendre bé a les persones. I atendre-les bé no tan sols per un interès personal, de feina o de negoci. No! Atendre-les bé senzillament perquè Jesús ens ensenya que atendre a les persones és, des de Déu, el que realment convé, el que importa, el que necessita la bona convivència i vivència en aquest món.
I Jesús cerca i desitja com diu Job “seure a l’ombra”. L’evangeli de Marc ho expressa així: “De bon matí, quan encara era fosc, s’aixeca, se’n va a un lloc solitari i s’hi queda pregant”. S’aixeca quan encara era fosc, quan encara tothom dorm. S’aixeca a una hora on ell sap que podrà estar tranquil. I prega. Pregar és “escoltar Déu oferint-li tot allò que un ha escoltat i viscut durant el dia, durant la vida”. Jesús té necessitat de passar balanç, de corregir per escoltar i atendre millor a les persones.
I és que les persones es plantaran davant d’ell constantment, i tractar-les bé és el que més l’importa. L’evangeli de Marc, assenyala: “I mentre encara pregava, Simó Pere amb els altres companys va sortir a cercar-lo per dir-li: “Tothom es cerca!”. I què respon Jesús després del descans de la pregària: “Anem-hi, que aquesta és la meva missió. La meva missió és predicar amb la paraula i l’exemple. La meva missió és ensenyar que el que més importa és atendre “super bé” a les persones”.
Res, tot l’evangeli és així. St. Pau avui també ens diu: “He optat per ser servidor de tots. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer el que sigui!”.
Idò, que un dia qualsevol sigui per noltros “resar, activitat, descans, tractar bé a la gent, ...”. Si ho fem, servirem a l’evangeli. Servirem a Jesús.