Sisè diumenge temps ordinari/B 11 febrer 2018
La que exclou ens la representa un fet de l’A. Testament: “Els qui pateixen mal de lepra són impurs i han de viure fora del campament. És el que prescriu la llei”.
I la que inclou, ens la representa Jesús. Davant d’ell es presenta un leprós (un leprós que just posant-se davant d’ell ja passa per alt la llei) i li demana que el curi. Jesús, veient-se davant un malalt que la llei exclou i el fa viure enfora de tots -tot reconeixent que transgredeix també ell sa llei-, el toca i el cura.
Per Jesús, incloure a qui ha estat exclòs a causa de la seva malaltia, és prioritari. Per a ell, hi ha normes, hi ha lleis, hi ha costums, hi ha maneres de fer que no són vàlides, no són humanes. I si no són humanes, s’han de canviar, s’han de superar.
Però s’han de canviar i superar sense ser mai motiu d’escàndol per aquelles persones que segueixen costums i tradicions, que segueixen modes, ulls clucs, sense interrogar res, sense qüestionar res, sense ser educats per a millorar la convivència i la dignitat de tots. Per aquests, el que fa important un tipus d’actuació concreta, té una senzilla explicació: “Sempre s’ha fet així i així ho hem de seguir fent!”. Per uns altres que no saben examinar justament les noves modes o costums que s’imposen, encara que sembli que no, encara que es creguin moderns, cauen amb la mateixa trampa “Segueixen el que de nou s’imposa sense cap tipus de judici sobre la seva bondat o maldat”. “Si és moda s’ha de seguir “si o si”. Fan igual que els altres que diuen: “Si és costum, s’ha de seguir “si o si”. Tant els qui segueixen costums perquè sempre s’ha fet així, com els qui segueixen ses modes perquè és el que avui toca, tenen la mateixa manca de criteri.
En la moral cristiana, moral sorgida gràcies a l’actuació de Jesús, hi ha un principi que és fonamental: “Una cosa no és bona perquè sigui llei, sinó que és llei perquè és bona”.
Quan ens trobam davant costums que són intocables, quan ens trobam davant modes que són indiscutibles, hem de seguir l’actuació de Jesús. Què fa? Demana prudència: “No escandalitzis” “No ho diguis per aquí i allà” demana Jesús al leprós curat i integrat a dins de la societat. Però convé optar per un tipus d’actuació (amb paraules i fets) que, pas a pas, sense violència ni tan sols psicològica, les lleis, els costums, les modes que exclouen i són inhumanes, s’han de canviar, s’han de suprimir. Sant Pau, que ho ha après del testimoni dels apòstols, avui ens ho diu clarament: “No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs”. Mes, “seguiu sempre el que més convé segons Crist!”. No! No siguem mai motiu d’escàndol “ni pels qui són fidels als costums” “ni pels qui ho són de les modes”. Més, pas a pas, intentem educar segons convé a Jesucrist.
Ja estaria bé que avui ens proposéssim saber destriar els costums que convé seguir i deixar, i modes que convé seguir i deixar.
Per a mi, un costum que convé deixar perquè exclou a molta gent, és la xerrameca que, com diu el Papa en el seu missatge de Quaresma, calumnia i falsifica la fama dels altres. I una moda que convé no seguir, ho diu també el Papa, és la manca de criteri personal quan feim o desfeim el que sigui.