Diumenge XXXI
Avui, les lectures d’aquest diumenge, ens criden a ser responsables a tots aquells que tenim tasques educatives importants.
El profeta Malaquies, a la primera lectura, es confessa quan diu: “Per què som deslleials els uns amb els altres i violam l’aliança feta amb Déu dels nostres pares?”. Un del seus pares, un dels avantpassats que recorda Malaquies és Leví. Leví era un home fidel que honorava Déu fins i tot per damunt dels seus pares. Malaquies reconeix el seu error quan tant ell com el poble no sempre són fidels, en primer lloc, a Déu. És una bona reflexió, una bona confessió. I ens convida a reflexionar i a confessar-nos.
L’evangelista Mateu, ens recorda avui el que va dir un dia Jesús a la gent en general i als seus deixebles: “Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observau tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan”. Els fariseus i els mestres de la llei es passejaven amb les filactèries ben llargues per rebre la consideració de tots. Les filactèries eren uns estoigs amb alguns fragments bíblics a l’interior. Jesús recorda a la gent i als seus deixebles que quan un té un càrrec l’ha d’exercir com una diaconia. Què vol dir diaconia? Vol dir servei. Servei en el sentit que Jesús mateix els ho comunica: “No us faceu dir “mestres”. De mestre n’hi ha només un. Voltros sou germans. El més important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor”.
Dissabte proper, dia 11, en Sebastià Bosch serà admès al diaconat, al servei de l’Església i, ara, en concret a la nostra Parròquia. A partir de dissabte proper anirà revestit d’alba. L’alba és un vestit blanc i llarg que simbolitza que tots els qui serveixen a l’altar hem de viure “puresa de cor”. Res de dobles o males intencions. Hem de procurar que tot en noltros sigui net, pur: la mirada, l’escolta, la paraula, ... El Papa, els bisbes, els capellans, els diaques, els laics encarregats d’una tasca pastoral, els pares que voleu viure el baptisme amb tota lleialtat... ens hem de gravar fortament açò que avui escoltam de Jesús: “El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor. Perquè tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”.
Entre i entre, i no poques vegades, veiem responsables en totes les esferes de la nostra vida (Església, política, família, ....) que viuen les seves responsabilitats amb plena consciència. Avui, st. Pau a la segona lectura, ens és una mostra quan deixa escrit a la seva carta als cristians de Tessalònica: “Entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills... Per no ser una càrrega a ningú, hem treballat nit i dia, mentre anunciaven la Bona Nova de Déu”. Segur que recordam i vivim a prop de no poca gent que ens són referents constantment.
Avui se’ns diu que hem de ser testimonis vius de l’evangeli. Hem de servir la Bona Nova. L’hem de viure i escampar essent sempre deixebles aprenents tant si som som fills com pares, ciutadans com responsables d’Ajuntament, bisbe o rector com a membres de la comunitat.
I per aconseguir viure humilment els nostre servei, hem de viure dia a dia moments d’intimitat i contacte amb el Senyor, mitjançant la pregària personal o comunitària.
No deixem mai l’Eucaristia dominical. Celebrem l’Eucaristia, també, un dia faner qualsevol. Aprofitem la pregària del rosari que cada dia vivim a la parròquia a les 18,30h. Donem importància a l’espai de pregària dels dijous i a la pregària davant el santíssim dels divendres. I preguem a casa i arreu. Portem Déu al cor.
Per servir a Déu ens hem d’empeltar d’Ell. I sols ens podrem empeltar d’Ell si vivim units a Ell.