Tots els sants
Avui fem record de tants i tantes que han donat i donen un bon testimoni de fe en Déu, convertint la seva vida en una ofrena d’amor als altres. M’agradarà que avui cadascú, i en silenci, pensem amb persones que han passat o passen per la nostra vida fent el bé.
Tenint present les benaurances:
1 Qui és aquell o aquella que ens fa creure que són feliços els pobres en l’esperit, aquells que sempre donen el primer lloc, la paraula, una oportunitat, a un altre? Coneixem algú? Donem-li gràcies interiorment. Ens fan molt de bé.
2 Qui és aquell o aquella que ens fa experimentar que són feliços, encara que alguns no s’ho creguin fins que ni ho toquen a les mans, els qui estan de dol, els qui pateixen quan veuen patir a un altre per qualsevol cosa; els qui acompanyen als mancats de salut física, psíquica, mental, social, cultural, ...? Pensem, recordem, visualitzem algú! Convé tenir-los present perquè ens eduquin a ser feliços fent-nos propers als qui més pateixen.
3 Qui és aquell o aquella que ens són referència d’humilitat, que consideren els altres més que a ells mateixos; que saben estar al seu lloc, sigui quin sigui, sense fer-ne ufana o sense empetitir-se? No són aquests precisament els qui en tenen prou en ser fills de Déu i no hi ha cap altra cosa capaç que els alteri, que els faci viure orgullosament o amagar-se perquè algú ho té per poca cosa? No són aquests els qui ens diuen que la vertadera felicitat és saber-se fill de Déu i no fill i amant de la sola ciència, de la sola opció política, de la sola cultura, dels sols dons personals? No són ells el qui viuen profundament la vida?
4 Qui coneixem que té fam i set de ser just, de ser bona persona i fidel a la seva consciència, de ser algú que té paraula i és fiable, que sap considerar als altres amb imparcialitat fent cas de tothom? Aquest ens és referència, ens provoca sana enveja, ens educa, ens marca el camí de la pau interior, de la felicitat. Són ells els qui creen la convivència que tant ens costa. Són ells els qui ens ofereixen les pautes per dur a terme un bon diàleg. Són aquests els autèntics pilars de la nostra societat!
5 Segur que ens hem trobat més d’una vegada amb algú que mal no fa perquè mal no pensa, perquè hi ha netedat en la seva mirada, perquè el seu cor és noble i ample, perquè s’ha acostumat des de sempre a valorar les persones per la seva part positiva. Quan ens trobam amb algú així, ens hi sentim feliços al seu costat, voldríem aprendre de la seva manera de ser i de fer, descobrim que seríem feliços si sorgissin o si hi ha persones així a les nostres famílies, a l’entorn de feina, entre amics.
6. I no coneixem també persones que ho han deixat tot i s’han fet missioners, missioneres, i han servit als més pobres i els han acompanyat sense deixar-los encara que, per estar al seu costat incondicionalment, hagin estat maltractats o fins i tot assassinats? Quants de màrtirs té l’església arreu del món i durant tots les seves diverses èpoques!
Avui ens convé recordar la història de l’Església; llibres, estampes i imatges que tenim a casa, a la parròquia, els santuaris que visitam a qui mateix o quan sortum de viatge. Avui som convidats a donar gràcies a Déu per tots els exemples de santedat que ens surten a camí en tot temps: quan érem o som infants, joves, adults, grans.
Avui ens convé repassar la història de la nostra vida, la família on vam néixer, l’escola i els amics de joventut, tants companys de camí de la vida adulta, i donar gràcies a Déu per tants exemples diaris i humils de santedat.
“Sigueu sants, com el meu Pare és sant!”. Que tinguem gana de ser feliços i fer feliços. Que tinguem ganes de ser sants.