Diumenge XXXII. Dia de l’Església Diocesana
Avui, Dia de l’Església Diocesana, som convidats a enfortir la nostra pertinença a la nostra Església particular, la de Menorca, la de st. Esteve. Per açò, crec que avui som cridats a fer-nos unes preguntes i contestar-les. Preguntes com: Estim l’Església? Estim la Parròquia? Rés per l’Església i la Parròquia? Què faig perquè l’Església a Menorca i a st. Esteve sigui una comunitat on cadascú se senti acollit?
1.Estim l’Església? Estim la Parròquia? Si seguim la primera lectura d’avui, llibre de la Saviesa 6, 12-16, hauré de sospesar quin grau de saviesa cristiana visc per saber si estim la Diòcesi, si estim la Parròquia.
Tenir saviesa és una cosa diferent a ser persones de “cultura”, persones que coneixen coses i saben explicar l’ànima de cada cosa. Tenir saviesa, en aquest cas, és viure constantment a l’escolta de l’Esperit, és posar la meva confiança en Déu front qualsevol circumstància; és complicar positivament la meva vida tot intentant ajudar la causa dels qui s’ho passen malament; és sembrar pau allà on hi ha un clima de violència; és ser fidel a la crida, a la vocació, que Déu em regala, ... Pensem-hi! Estimar l’Església, estimar la Parròquia és fer-la creïble vivint l’evangeli arreu, arreu. Estim l’Església, estim la Parròquia, si el meu pas ajuda a valorar-la, a fer-se proper a ella.
2. Rés per l’Església i la Parròquia? Per respondre aquesta pregunta podem tenir present el salm d’avui, el 62. Aquest salm -tot salm és una pregària- s’expressa així: “Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerc, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua”. Rés per l’Església i la Parròquia si em convertesc en una persona “orant!”. Aquella persona que durant les 24 hores del dia té set de Déu. Té necessitat de mirar el cel i dir en el fons del seu cor: “Senyor, ajuda’m!!” “Senyor que es faci la teva voluntat!” “Senyor que els meus passos no es desviïn de vós”. Estimar l’Església o la Parròquia no vol dir altra cosa que estimar Déu, tenir-lo present sempre i en qualsevol ocasió.
3. Què faig perquè l’Església a Menorca i a st. Esteve sigui una comunitat on cadascú se senti acollit? Per respondre aquesta pregunta avui tenc present l’evangeli (Mt 26, 1-13), que parlant de les verges prudents ens recorda: “Aquestes, s’havien proveït d’oli perquè les torxes no s’apagassin”. Aquestes, havien cuidat la seva vida personal a fi de ser presència viva a l’hora que l’espòs arribes. Aconseguirem que l’Església i la Parròquia sigui un cau d’acollida si progressam personalment; si esperam a tot hora al Senyor vivint tal com ell ens demana: essent acollidors, responsables de que l’església i els seus locals estiguen nets; interessats per ajudar als pares a l’educació cristiana dels seus fills; disposats a visitar i atendre els més necessitats, pobres, i malalts; motivant a rebre els sagraments: baptisme, confirmació, eucaristia, reconciliació, matrimoni, ministeri sacerdotal, unció dels malalts, ...
Estimem l’Església, estimem la Parròquia essent cada dia més fidels als valors de l’evangeli.