Diumenge XXVI/A
Primer de tot: Donem gràcies a Déu per sentir-nos convidats a l’Eucaristia i per participar-hi, cada dia més, amb més ganes i amb més atenció. Si quan algú ens convida estem contents perquè és senyal de que entre noltros hi ha amistat, com no ens hem de sentir feliços quan qui ens crida és Déu. Primer de tot, idò, donem avui gràcies!
I accentuem varis punts de meditació a partir de la Paraula de Déu que hem proclamat:
-Déu és totpoderós, ho hem dit amb la pregària del principi. Però és totpoderós amb allò que als humans ens costa tant: “En perdonar i amb compatir!”. I ho és com a conseqüència lògica d’una capacitat que ell mateix ens ha atorgat als humans: la llibertat! Sabent que no sempre faríem un bon ús de la llibertat, ell ens accentua “que manifesta el seu poder en la seva capacitat de perdonar i compatir!”. Déu reconeix la grandesa i la feblesa de la llibertat quan està a les nostres mans. No usam massa bé la llibertat! Guerres, violència, insults, fronteres, fam, divisions, ... Com no ha de ser Déu totpoderós, magnànim, sobretot en el perdó, en la misericòrdia!
-Qui estan més a prop d’ell? Hi estan aquells que es creuen que tot ho fan bé i que no necessiten canviar en res? Hi estan aquells que fanàticament segueixen amb les seves idees i actituds sense escoltar res i sense rectificar res? No! Estan més a prop de Déu tots aquells o aquelles que admeten amb sinceritat i humilitat el seu mal ús de la llibertat i demanem perdó i es disposen canviar un poc més cada dia. Per açò a prop de Déu segur hi estan molts que avui són assenyalats amb es dit però que a dins d’ells han començat de ver un procés de conversió.
-Jesús ens proposa, per açò, una paràbola. Ens diu, hi havia dos fills. Un va dir a son pare que compliria el que li deia i no ho va complir. L’altre, li va dir al principi que no però al final ho va complir. Qui actua correctament? El segon.
-Però no és ni el segon ni el primer el que avui la Paraula de Déu ens posa com exemple. Ens posa com exemple un tercer fill. I és sant Pau, a la segona lectura, qui ens el proposa com a referent. Meditem la segona lectura d’avui perquè ens arriba amb un contingut realment extraordinari. Aquest tercer fill és Jesús.
Jesús ha dit al seu Pare “un sí!” continuat. Un sí! des de l’inici fins el final. I ho ha dit perquè, essent de condició divina, valora l’alta importància que té la humilitat. Tot i que és igual a Déu es va fer no res, va acceptar ser semblant als homes i obedient fins a la mort, i una mort en creu. En tot i per tot Jesús sempre obeeix al Pare.
-Déu avui ens demostra en Jesucrist quin és l’autèntic poder que hauríem d’aconseguir ja que l’altre (tenir més, saber més) està a l’abast de qualsevol. L’autèntic poder el té, ens ho accentua sant Pau, qui és humil i qui sap crear unitat. Qui estima. Qui no fa res per rivalitat ni per vanaglòria. Qui considera als altres superior a un mateix. Qui no cerca els seus interessos sinó el de tots. Aquest és el totpoderós!
El camí que hem de recorre és molt més que el camí que recorrem per treure un títol universitari o per crear un negoci o una empresa. El camí que hem de recorre és el de la humilitat i el de la unitat. I ser humils, no és fàcil. I crear unitat, tampoc.