Diumenge XXV/A
Jesús té interès perquè ens aboquem del tot a fer feina a favor de l’evangeli. Fer feina a favor de l’evangeli és treballar perquè tothom es faci amb el fruit que dóna vida.
La paràbola que avui ens presenta indica les ganes que té Jesús de que tothom hi faci feina, hi col·labori en la seva missió. Mirau com ens presenta un propietari que, per aconseguir que la seva vinya sigui cuidada, surt ja de bon matí a llogar treballadors. Surt una altra vegada a mig matí. I torna a migdia i a mig capvespre. I si açò fos poc, hi torna una hora abans que es pongui el sol. Tot es dia viu amb aquesta interès: “Que hi hagi persones que s’adonin de la importància de cuidar la meva vinya, el meu Regne, el meu evangeli”.
Quan ara començam el curs, què passaria si tots els qui som aquí visquéssim amb aquesta inquietud al cor: “Que tothom conegui l’evangeli, conegui Jesús, conegui Déu, sigui el tipus de persona que desitja Déu”.
Segur que els pares i avis, segur que totes aquelles persones que estem en època de viure compromesos a favor dels altres, ens faríem ben presents a les nostres famílies i als nostres llocs de feina, d’activitat i de festa convidant a participar i a viure la catequesi, el club, els grups de matrimonis, Vida Creixent, la pregària, l’Eucaristia, Càritas, ...
Una cosa queda ben clara a la paràbola que avui escoltàvem: “Ningú ha de ser un desvagat!”. Una hora abans de pondre’s el sol diu a tots aquells que encara no feien feina: “Que feu aquí tot el dia desvagats, sense fer res!” “Au, anau també vosaltres a la meva vinya!”.
S’altre dia em visitava algú que em deia: “Ho hem de fer bé. L’evangeli és un tresor que portam a les nostres mans!”. Som molts els qui avui necessitam i necessiten que algú els deixondesqui i deixen d’anar a la moda, que anar a la moda és escoltar i seguir a qui ens manipulen i no escoltar i seguir Jesús.
La lectura d’Isaïes ens recorda que els pensaments i els camins de Déu, no són els pensaments, els camins i les modes del món. Són uns altres, uns altres infinitament més oportuns i necessaris: “Els meus pensaments i els meus camins estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra”.
El salm d’avui, el 144, ens crida l’atenció i ens diu com ha de ser la nostra vida. La nostra vida ha de beneir Déu dia rere dia, ens diu. La nostra vida, remarca, no s’ha de cansar mai de lloar Déu.
I sant Pau que va assumir plenament l’experiència i la doctrina de Crist, confessa obertament: “Per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany”.
St. Pau viu entre dos tocs d’atenció:
Primer: Desitja viure en Crist. La seva vida no té cap altre interès, no té cap altra nord.
Segon: Mes, la manca de persones decidides a deixar de ser uns vessuts és tanta, que estimant els de Filip, els diu: “El meu desig és morir ja per estar amb Crist (desig de tots els místics, recordem santa Teresa); però, pensant en vosaltres, veig que he de continuar més temps entre vosaltres”.
És un bon evangeli el d’avui, i és una bona recomanació el que ens fa sant Pau quan iniciam un nou curs. Carreguem piles i confiem en Déu. Res de vessa. Tots som cridats a fer l’opció de fer feina a favor de Déu i del seu evangeli.