Diumenge XXIX/A
“Donau a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar!”. El tribut al Cèsar, sempre que sigui just s’ha de pagar. El que correspon al César, diran als sants Pares, és tot allò que és material perquè porta la seva marca damunt moneda. I què és el que pertany a Déu? es demanen. I responen: “A Déu li pertany la humanitat perquè cada persona humana és imatge de Déu, porta la marca de Déu”.
Quan el Cèsar demana el que demana, voldrà dir Jesús, sempre ha de tenir present que ho demana a qui pertany a Déu i qui pertany a Déu, com ell mateix. Totes les seves actuacions han de passar pel sedàs de Déu. Per què?
El profeta Isaïes ens respon en nom de Déu a Cir, rei dels perses: Perquè, ... “Jo som el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no ni ha cap altre Déu”.
Aquest anunci és el que ha de predicar tot evangelitzador, tot missioner. Pau, el gran evangelitzador, en té plena consciència quan diu a la seva carta als Tessalonicencs, carta seva la més antiga: “No deixam mai de recordar davant Déu, com la vostra fe treballa per a propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats”.
Avui, dia del DOMUND, ens hem d’ajudar mútuament a ser evangelitzadors d’aquest Déu, únic Déu existent, que ha deixat la seva imatge gravada en cadascú, en totes les persones. Per açò:
-Hem de predicar que, per exemple, els cristians no hem de crear Paradisos fiscals. Paradisos que se’ls apropien tots aquells que no descobreixen Déu en les persones, i que, per ells, el seu deu, el seu ídol, consisteix en emmagatzemar capital i capital encara que sigui a base de narcotràfic, o de prostitució o de no pagar els impostos que han de beneficiar a tots. El que és de Déu és de Déu!
-Hem de predicar que, per exemple, no hem de “pagar en negre”, perquè si hi pagam, estafam al món de l’educació, als hospitals, a la seguretat social, als serveis públics que potser criticam perquè no funcionen prou bé. El que és de Déu és de Déu.
-Hem de predicar, evangelitzar, perquè els nostres diners no vagin a favor de l’avortament i en contra de la vida, a favor dels més rics i en contra dels més pobres, ... El que és de Déu és de Déu.
-Hem de ser missioners, hem de predicar, perquè la nostra conversa principal sigui diàriament amb Déu perquè així, ho sabem cert, milloraran també les nostres relacions amb els demés. El que és de Déu és de Déu.
Tots som missioners, tots hem de predicar que de Déu tan sols n’hi ha un. I aquest és el Déu revelat en Jesús i que vol que tots visquem com autèntics germans i deixem per sempre odis, enveges, mentides, violències, ...