Diumenge XXVII/A
Avui, tant el profeta Isaïes com l’evangeli, ens presenten una de les imatges més interessants de la Bíblia: La imatge de la vinya. I ens la presenta en tres pensaments.
-Primer pensament
A la Sda. Escriptura el pa representa tot el que necessitam per a viure, l’aigua és el do fonamental que fa possible la vida. El vi és el que alegra el nostre cor. El vi simbolitza l’amor, el tast de Déu. Per açò, la lectura del profeta comença amb un cant d’amor: Déu va plantar una vinya! Déu va establir una història d’amor amb la humanitat. A l’home que havia creat li va donar capacitat d’estimar, capacitat també d’estimar-lo a ell el seu Creador.
L´home és imatge de Déu a mesura que li respon amb amor. Déu ens ha creat i espera que l’estimem. Però que passa? I el profeta Isaïes ens expressa el dol de Déu: “Déu esperava que la vinya, que la humanitat, li donaria bon vi, però li dóna vi agre tantes vegades”.
-Segon pensament
I així arribam al segon pensament de les lectures d’avui. Si l’inici de la creació, de la creació de l’home i de la dona, va ser tota una experiència d’amor, després, ja iniciada la història humana, observam el fracàs de l’home en convertir-se imatge d’un Déu que estima. El vi que Déu esperava que l’home produiria, la festa del dret i de la justícia, s’ha convertit en vi agre, en violència, en marginació, en el patiment de molts.
La primera lectura, la d’Isaïes, manifesta el dol que sent Déu. Un Déu enamorat per l’obra de la creació humana duta a terme, i un Déu que no és correspost en aquest mateix amor.
A l’evangeli, la imatge canvia. El vi és bo, però els vinyaters es volen fer amb ell i el volen prendre de les mans del seu propietari. Es volen apropiar del que no els pertany. Aquí, en aquesta paràbola, hi ha un advertiment clar per part de Jesús: “No pocs volen i voldran descartar Déu i fer-se a ells mateixos la llei, la paraula, la solució de tot. Déu fa nosa a no pocs. Déu, segons ells, ha de ser exclòs de la vida pública, de la vida normal de la gent.
I la paràbola ens diu directe i clarament: “Allà on l’home es converteix en l´únic amo del món, les coses no poden anar bé, no pot existir ni la justícia, ni la veritat, ni la reconciliació”. Certament es pot apartar a Déu del món, però si açò es fa, el món es transforma en un terreny erm, àrid. Un terreny que impossibilita donar vi del bo.
-Tercer pensament
I així, les lectures ens mostren el seu tercer pensament: el judici que fa Déu de la vinya que no produeix vi bo, i als vinyaters que volen prendre el vi i la vinya de les mans de Déu, del seu propietari.
Déu, constantment i en totes les pàgines de la Bíblia ens convida a la conversió. Conversió que st. Pau a la segona lectura ens explica així: “Germans, interessau-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. I el Déu de la pau serà en voltros”.
Jesús diu: “Qui resta en mi i jo en ell, donarà molt de fruit” (Jn 15,5). Del patiment de tants avui a favor d’implantar el que és bo, el que és just, el que és digne, ... ressorgirà l’amor, el bon fruit, la bona vinya.
A l’Eucaristia donam gràcies per totes aquelles persones que s’esbraonen, que pateixen, que fins i tot moren, com Jesús, per tornar a donar al vi el seu bon gust. I celebrant l’Eucaristia, ens entra un no sé què interior que ens fa demanar perdó si no som prou constructors d’un món i d’una família que produesqui bon vi i bons obrers.
Visquem l’Eucaristia plenament conscients. Donem-ne gràcies a Déu i demanem perdó.