Diumenge XXI
Aquests texts d’avui m’han orientat cap a dues reflexions:
-La primera, sobre com han de ser qui ens governen.
-La segona, sobre la necessitat d’estimar Déu i l’Església al mateix temps.
1. Isaïes, parlant en nom de Déu, ens diu que els qui ens governen no es poden semblar a Sobnà (Sebnà), funcionari important de la cort d’Ezequies. Qui ens governa s’ha de semblar, més bé, a Eljaquim (Eliaquim), amant de la pau. Sobnà entenia i vivia l’autoritat sobre un pedestal. Per a ell tenir autoritat era estar damunt el poble i fer tot el possible perquè el poble el servís i seguís els seus criteris. Isaïes tira en cara a Sobnà el seu afany de luxe i de viure còmodament mentre el seu poble pateix. Eljaquim, en canvi, era una persona amant del diàleg i de l’escolta, apte per aconseguir pactes de pau enmig de circumstàncies conflictives.
Déu, confia amb Eljaquim. Per açò, el fragment d’avui (verset 22) manifesta: “Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú podrà tancar, i quan haurà tancat, ningú podrà obrir”. Segons Déu, a qui hem de confiar la clau del Govern del nostre país, del nostre poble, de la parròquia, d’una diòcesi, d’una família qualsevol, d’un Col·legi, d’un Institut, ...? Sols la podem entregar a les persones que saben escoltar, dialogar, pacificar. A les persones que tenen prou capacitat per aconseguir una sana convivència enmig de tanta diversitat existent a cada casa, a cada poble, a cada país.
Cadascú de noltros hem de tenir molt clar aquest criteri front eleccions polítiques i també quan es vol construir una família. S’altre dia va venir una parella que s’ha de casa. Conversant els deia: “Pensau que formar parella no és un estil de vida fàcil. Per a ben conviure en parella i en família, s’ha de saber escoltar i consensuar amb alegria.” Escoltar, dialogar, ... vat aquí valors fonamentals per qui ostenta una sana autoritat.
2. La segona reflexió que m’ha sorgit arran d’aquestes lectures d’avui, és aquesta: “Qui estima Jesús, estima i valora l’Església. Qui estima l’Església valora i estima Jesús!” Qui és Jesús i què és l’Església?
Hi ha dues maneres de conèixer Jesús.
-Una, és mitjançant un coneixement extern, caracteritzar pel que diu la gent. En temps de Jesús, i segons els deixebles: Uns deien que era Joan Baptista, uns altres que Jeremies o un dels profetes! Què diu la gent avui sobre Jesús? Què contestaríem? Ho deix a les mans de cadascú segons els ambients de cadascú. Però passau avui una estona i reflexionau.
-Una altra manera és respondre en nom propi. En nom propi que vol dir: Influït per la teva relació amb Jesús i no pel que diuen els altres. A l’evangeli, respon Pere segons la seva relació viscuda amb Jesús “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu!”.
La fe, el criteri personal, la resposta personal, demana haver tingut una relació personal amb Jesús. Fe i seguiment de Jesús caminen al mateix pas. Fe i relació amb Jesús caminem al mateix pas.
Davant la resposta de Pere, Jesús parla de l’Església: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”. Què vol dir açò? Vol dir que Jesús construeix la seva Església sobre la solidesa de la fe de Pere. L’Església no és només una Institució, és, sobretot, una relació de fe i confiança total amb Jesús, revelació de Déu.
L’Església no pot ser separada de Jesús, si Jesús mateix entén que l’Església manifesta i viu la relació íntima amb ella. Igual que una mare que viu la seva relació íntima amb el fill no pot ser separada d’ell.
Com pot ser, idò, que alguns diguin: “Jo crec en Déu, en l’Església no!” Qui diu açò manifesta no haver tingut una relació íntima amb Déu, ni reconèixer que a dins de l’Església no sols hi ha pecat i petiteses, també hi ha sants i santes, grans sants i santes, i grans màrtirs. L’Església viu, com una mare, la seva relació amb Déu íntima i innegable. Déu i Església no es poden separar.
Volem ser testimonis de Jesús? Volem fer creïble l’Església? Preguem, celebrem l’Eucaristia, siguem solidaris. Que la identitat de Déu amari la nostra vida.