Diumenge XX/A
El primer que m’he fixat avui és la insistència de la primera lectura a complir amb el manament de guardar el repòs sabàtic. Tant l’han de guardar, que la casa on els jueus s’han de trobar amb Déu serà anomenada “casa d’oració”. La pràctica, el costum, dóna nom al lloc de trobada.
Resar, retirar-se, entrar en diàleg amb Déu a partir del que vivim cada dia és necessari. L’evangeli de Mateu cap. 15 comença avui a partir del verset 21 i diu explícitament: “Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó”. És missatge i voluntat evangèlica la necessitat de retirar-nos i “pregar”
I “pregar” per a què? Retirar-nos a favor de què? Amb quina intenció ens hem de retirar a la nostra casa d’oració? Per a demanar a Déu voluntat per a complir amb els seus manaments que ens condueixen a obrar el bé, que ens condueixen a descobrir qui és Ell. Pregant, retirats; pregant essent amants de l’escolta del nostre interior, descobrim com ens assenyala el llibre d’Isaïes “que Déu és “la bondat personificada”.
La Parròquia ha de ser més freqüentada per tots noltros. Ho ha de ser perquè som persones orants que en comunicació amb Déu volem arribar a descobrir i a viure el valor de la bondat.
Isaïes, escoltant Déu, intueix que Déu fins i tot deixarà entrar a la seva casa “als que no coneixen la fe d’Israel”. Tots han de saber que aquesta és casa d’oració, lloc oportú per a descobrir i viure Déu.
Sant Pau, també, expressa passionalment com Déu desitja conversar amb qui no són jueus: “Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus. Si de fet, en Jesús, ha vingut la reconciliació del món, com no vindrà aquesta reconciliació quan us incorporeu al Déu de Jesús?”.
El que Déu ens comunica a la litúrgia d’avui no és altra cosa que: “Convertim la seva casa en casa d’oració, i, en ella, que s’hi respiri les necessitats de tothom”.
Com ha de ser la nostra Parròquia? Com han de ser les nostres comunitats? La nostra Parròquia i comunitats han de ser, sobretot, una casa de pregària oberta a tothom. Les oracions que en ella duem a terme han de ser universals, tenint el cor i el pensament amb tothom!!!. Tots menjam de la mateixa taula que ens té preparat el Senyor!!!
Tothom que en ella hi entri s’ha de sentir acollit i estimat. S’altre dia una persona que va entrar a la nostra Parròquia em deia: “Sempre que hi entr trob en aquest espai una pau especial. Tot invita a fer silenci. Silenci que m’apropa a Déu”. I m’ho deia emocionada.
Què hem de tenir present, sobretot, avui si la nostra pregària ha de ser universal?
Segur que els atemptats terroristes viscuts aquests dies a Barcelona i Cambrils. No els oblidem mai. Ni mai oblidem els atemptats viscuts per tants i tantes cada dia a diferents llocs del món.
Recordar és viure. Oblidar és morir. Visquem conscients que mai hem d’oblidar la nostra responsabilitat d’educar i educar-nos a favor de la convivència i de la pau. Preguem avui, també pels qui pateixen constantment el flagell del terrorisme.