Diumenge XXIV/A 17 setembre 2017
Avui tornam a descobrir un poc més qui era l’apòstol Pere. És el deixeble curiós que cerca aprofundir en el missatge de Jesús. Li interroga, és atrevit, és sincer,… Aconsegueix que Jesús vagi explicant amb més claredat i senzillesa els misteris del Regne.
Avui li demana “quantes vegades haurà de perdonar”. Potser hi ha algun company de camí que té el costum de molestar-lo i, per açò, comença està cansat de perdonar-lo com demana la llei jueva. I Jesús, amb la seva resposta, desborda totes les seves expectatives; “L’has de perdonar, setanta vegades set”, o sia, sempre!.
Siguem sincers. Qui no té alguna persona amb qui prefereix no trobar-se perquè la seva presència li desperta sentiments de desconfiança o, per les causes que sigui, no viu amb ella desig de relació?
Quan ens costa perdonar, ens convé sempre tenir present l’evangeli i els seus consells o advertiments constants. Advertiments com: “Qui estigui net de pecar, que tiri la primera pedra” “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”, no saben el que diuen,no saben que ells també mereixen ser perdonats.
Jo crec que avui hem de tenir present com és Déu. Essent els seus fills, havent estat creats a imatge seva, ja ens convindrà tenir present el salm d’avui (el 102). L’orant prega dient: “El Senyor és compassiu i benigne, lent per el càstig, ric en l’amor”. Si el Senyor ens perdona constantment, és senyal que la nostra vida també ha d’estar a punt constantment a demanar perdó.
Hem de viure el sagrament de la reconciliació amb Déu i amb els altres constantment. Hem de revitalitzar aquest sagrament. Sempre ens costarà perdonar si no som conscients que també noltros necessitam demanar perdó constantment.
Hi ha un altre salm, el 81, que repeteix: “Tant de bo que el meu poble m’escoltés! Tan de bo que Israel seguís els meus camins”. Quin és el camí que el Senyor, que Jesús, ens mostra avui: “El de perdonar com ell ens perdona!”.
Déu perdona sempre. L’evangeli és tot un mostrari del perdó que en nom de Déu ofereix Jesús constantment: Amb la samaritana, amb Zaqueu, amb Pere, amb el bon lladre, amb l’empleat de qui ens parla avui l’evangeli, ...
Sant Pau ens ho recorda avui. A qui hem d’imitar, per a qui vivim? I ell ens respon: “Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Tant si vivim com si morim som del Senyor”.
Santa Teresa en un excés de sinceritat deixa escrit en el seu “Llibre de la Vida”: “Primer m’he cansat jo d’ofendre el Senyor que ell e perdonar-me”. Acte de confessió excel·lent!
La paràbola de l’evangeli d’avui ens recorda “que el perdó que Déu ens ofereix reclama necessàriament el nostre perdó de cara als demés”.
Prou en la nostra vida de tenir present la llei del talió: “Ull per ull i dent per dent!”.
Perdonar demana una fortalesa d’ànim que només posseeix qui, confessant-se, se sent de ver pecador, necessitat de ser perdonat. Visquem el sagrament del perdó.