Diumenge VI de Pasqua
La primera lectura, capítol VIII dels Fets dels apòstols, ens narra la missió del diaca Felip a Samaria. Allà anuncià la Paraula de Déu. La frase que conclou aquesta part del text diu: “I la gent d’aquesta província se n’alegrà molt”.
Aquesta expressió ens dóna entendre com canvia la vida d’aquells que escoltant la Paraula de Déu, l’acullen i la posen en pràctica.
L’autor de la primera lectura, ens diu que per fugir de la persecució religiosa que van patir els convertits de Jerusalem al cristianisme, tots els deixebles, manco els apòstols, van deixar Jerusalem i es van dispersar per aquell entorn. Entre qui se’n va anar hi havia Felip, un dels set diaques de la comunitat. Felipe a Samaria, enmig d’una població menyspreada i quasi excomunicada pels jueus, va anunciar Jesús. Aquest anunci va omplir d’alegria als samaritans.
I aquesta és la nostra missió. La nostra missió és escampar l’evangeli. Qui l’escolta i l’acull, s’omple d’alegria. Una alegria que potser no és viscuda rient cada dia, però sí és viscuda tenint una gran pau interior. Una alegria que dóna sentit a la vida. Podem pensar amb molta gent d’ara i d’un altre temps, gent d’a prop i gent d’enfora: Teresa de Calcuta, el Papa Francesc, no poques persones que converteixen el seu treball amb una ajuda a favor dels altres i sense mirar rellotge, persones que fan gratuïtament un treball solidari a Caritas, a la Creu Roja, a Vicent Ferrer, a les Residències de persones grans, ...
Una neboda em va fer una entrevista, treball a dur a terme de l’escola de religió. La pregunta era: Què és per tu ser capellà? Igual haguera pogut dir: Què és per tu ser cristià? Llegint i pregant amb aquest text dels Fets, he estat content perquè la resposta que li vagi donar és la mateixa que van viure els samaritans una vegada foren coneixedors de Jesús i de l’evangeli: “La meva missió, li vaig dir, és aconseguir el ben ésser, la felicitat de les persones”.
Hi ha res millor? Hi ha res més gran? Hi ha res més estimulant? El mateix Sant Pau anomena als anunciadors de l’evangeli: “servidors de l’alegria”. Els diu als de Corint: “No volem imposar la nostra fe, sols volem contribuir a la vostra alegria” (2Co 1,24).
Si aquesta és la nostra missió: “Fer feliços a la gent!”, la pregunta que ens hem de fer és: “Què hem de fer per fer feliços a la gent” en un món on l’alegria fa tanta falta?
Xerrava a s’altra amb algú que em comentava una cosa familiar que li roagava el cor, i em deia: “A pesar de tot confii amb Déu. Ell m’ajudarà”.
Per escampar alegria, ha d’habitar en noltros la pau, la serenor. Com? Confiant plenament amb Déu. I confia de ver en Déu qui confirma, ratifica, viu constantment la fe.
La primera lectura que ens diu que hem de ser “transmissors d’alegria”, ens diu també que hem de deixar, per la imposició de mans” que l’Esperit habita en noltros.
La setmana passada confirmàvem 21 persones. Quina sort quan el sagrament de la confirmació és de ver una afirmació de la nostra fe, una ratificació.
Qui confirma constantment la seva fe, constantment confia en Déu. Tot ho posa a les seves mans. I descansar en Déu et dóna pau, serenor, alegria.
Els grans sants, St. Francesc d’Assís, Germà Foucould, pregant, diuen: “Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau, allà on hi hagui tristesa hi posi jo alegria, ...” “Senyor, feu de mi el que vulgueu, el que vós voleu de mi ho vull”.