Ascensió del Senyor
Hem escoltat a la primera lectura com la comunitat dels apòstols estava reunida en el cenacle, amb Maria, la mare de Jesús. Açò ja és una estampa de l’Església. D’una Església que endinsa les seves arrels en Pasqua.
El Cenacle és el lloc on Jesús va instituir l’Eucaristia i el sacerdoci. És el lloc on, ressuscitat d’entre els morts, els va transmetre la força de l’Esperit.
Ascendint, va ordenar als apòstols que no es fessin enfora de Jerusalem, que restessin junts al Cenacle, fins a l’arribada de l’Esperit. I ells, esperant l’Esperit, restaren, en el Cenacle, acompanyats de Maria.
Estar junts va ser la condició proposada per Jesús per a rebre l’Esperit. I la pregària perllongada va ser el pressupost de la seva concòrdia.
A vegades algú pensa que l’eficàcia de l’evangelització, de la catequesi, de la missió, consisteix en fer una bona programació i posar-la en pràctica a base de compromís. El Senyor, certament, espera i desitja el nostre compromís, la nostra col·laboració, però abans de qualsevol resposta nostra és necessari seguir la seva iniciativa: restar units i actuar sota la protecció de l’Esperit.
Segons el Papa Sant Joan Pau II, la família cristiana, restar i viure junts, ha sigut sempre la primera via de transmissió de fe, i avui també té grans possibilitats de ser-ho.
A partir d’aquí, en aquest temps de l’Ascensió i d’espera de Pentecosta, les famílies cristianes ens hem d’esforçar a ensenyar a resar als fills i a resar amb els fills. Ens hem d’esforçar per celebrar units els sagraments. Ens hem d’esforçar per introduir-los en la vida de l’Església.
Avui donarem als qui combreguen, com hem fet sempre, el Nou Testament. Llegiu el Nou Testament en família. Il·luminem la nostra vida de cada dia amb la Paraula de Déu. Que les nostres cases siguin com un petit cenacle on es viu la unitat, l’Eucaristia, la pregària.
Des de la Parròquia intentam, cada vegada més, que les famílies prengueu consciència de la vostra vocació missionera i us comprometeu a donar testimoni de Crist.
El Papa Sant Joan Pau II ja deia: “Una autèntica família, fonamentada en el matrimoni, és per ella mateixa una “Bona Nova” per al món”. I va afegir: “A l’Església li ha arribat l’hora de la família”. I el Papa Benet repetia: “Avui més que mai és urgent i necessària la presència de les famílies cristianes”.
No descuidem la qualitat de les relacions i dels valors humans més profunds. A més de la catequesi parroquial i de la celebració de l’Eucaristia, és molt important, esperant més profundament l’Esperit, el testimoni i el compromís de les famílies cristianes.
Que els pares avui visqueu festivament la vostra paternitat i maternitat. El bé de la família cristiana és també el bé de l’Església.
Siguem transmissors de la promesa que el Senyor ascendint al cel ens fa a cadascú de nosaltres: “Jo seré amb vosaltres fins a la fi del temps”.