Diumenge II de Quaresma – 12 març 2017
Després d’haver viscut diumenge passat l’evangeli de les temptacions de Jesús al desert, avui se’ns convida a reflexionar el fet extraordinari de la Transfiguració a la muntanya del Tabor.
Considerats junts, les dues experiències de Jesús ens donen a conèixer el misteri pasqual: la lluita de Jesús amb el temptador és el preludi de l seva passió, i el seu cos transfigurat anticipa la glòria de la resurrecció.
Diumenge passat teníem present la humanitat de Jesús. Ell comparteix amb nosaltres fins i tot les temptacions, que no en tenim poques i de tot tipus. I ens ofereix, transfigurat, quina és la nostra meta: vèncer les temptacions, el pecat i arribar a Déu. Ser cada dia millors, més semblants a Déu, més divinitzats.
Aquests dos diumenges són com dos pilars sobre els quals es recolza l’edifici quaresmal, més encara: tot l’edifici de la nostra vida cristiana que consisteix en el dinamisme pasqual: passar de la mort a la vida, del pecat a la gràcia, de la mortalitat a la immortalitat.
La muntanya, tant el Tabor com el Sinaí, és el lloc on sentim la presència propera de Déu. És l’experiència de viure “alçats!”, sols, a prop de Déu, sense obstacles d’entorn que ens destorbin. Tots vivim aquesta experiència quan pujam, per exemple, al Toro i des de dalt contemplant la meravella de Menorca. Fins i tot, inconscientment vivim una experiència de Déu, d’espiritualitat, de religiositat especial.
El Tabor és lloc de pregària. És el lloc on hi preguen Moisès i Elies, Jesús mateix, tants de monjos i monges. I vivint la pregària, obrim el cor a Déu i parlam amb ell obertament. En la pregària segur que sorgeixen les parts positives i negatives de la nostra vida, les gràcies i la necessitat d’ajuda davant les nostres dificultats. En la pregària al Tabor, Jesús és conscient de les temptacions que va viure i és conscients de la passió que està a punt de viure.
La transfiguració és un esdeveniment de pregària. De la pregària on Jesús es posa en mans de Déu totalment. Li demana, segur, fidelitat a la voluntat del Pare. I aquesta fidelitat total a la voluntat del Pare ens ve explicada mitjançant el símbols de la llum i del seu vestit blanc. Tota la vida de Jesús és per el Pare. Res retè per ell. Jesús és Déu: Ell és el seu Fill estimat! En ell el Pare s’hi complau totalment!.
La Transfiguració és preludi de resurrecció per qui, vivint la pregària, posa en mans de Déu la seva vida i la seva passió a favor de les febles d’aquest món.
Com en el Baptisme al Jordà, se sent de nou que Jesús és el predilecte de Déu. Però aquí sentim un consell de Déu prou especial: “Escoltau-lo!!!
Per viure la resurrecció hem d’escotar Jesús i posar en mans del Pare el nostre dol i patiment, la nostra passió.
Durant aquest temps quaresmal aprenguem a fer pregària: a casa, al camp, al terrat, a una muntanya, els dijous i els diumenges en comunitat.