Homilia diumege 19 març 2017



Tercer de Quaresma. Dia del Seminari. 19 de març 2017 

       A la primera lectura d’avui, Moisès és cridat a passar davant el poble d’Israel i és cridat a prendre’n la vara. 

       A l’evangeli, veiem com Jesús i la samaritana tenen set. Jesús, amb el diàleg, fa descobrir que hi ha dues sets diferents: La física i la de Déu! 

       La física és momentània, puntual. La set de Déu és constant, qui la sent no la pot apagar mai. Sempre en té. 

       Aquests dies amb els seminaristes hem visitat pobles, Col·legis i Instituts de Menorca.               Hem descobert com els joves, en el fons, en les preguntes que ens han fet, tenen set que algú els orienti « els passi al davant » i amb la vara del bon pastor els acompanyi a trobar el sentit del viure. 

       Els joves tenen fam de tenir al seu costat persones referents, persones que els orientin en la seva recerca. Ens han demanat preguntes sobretot referent a : com neix una vocació, com s’acompanya, com l’entenen i l’acullen els pares, … Però també ens han demanat què és la fe, per què els capellans no es casen, què vol dir estimar si no és un impuls instintiu, … I també hem sentit com afirmaven que els avis són persones de fe però els pares no tant i alguns pràcticament gens. 

       El que hem sentit, el que hem vist, ens motiva a dir que hem de crear a les nostres cases, primer, però també als Centres Escolars i a les nostres parròquies, un ambient, un aire educatiu, i un bon aprenentatge vocacional. 

       Els hi hem de dir, per exemple, que una cosa és la professió i una altra és la vocació. Però quina sort tenen els qui poden viure la seva vocació també des de la seva professió. No ´des el mateix un mestre vocacional que un que no ho està vocacionat, i el mateix podem dir d’un mecànic, d’un fuster, d’un metge, d’un capellà, ... 

       El capellà no té una professió concreta, la seva feina és diversa: celebrar els sagraments, fer catequesi, formar-se culturalment, visitar malalts, formar adults, atendre els pobres, escoltar la gent, ... Ser capellà és viure una vocació. Els joves ho han definit molt bé: ser creient en Jesús, fer pregària, servir els altres en nom de Jesús, ... 

       Qui prepara a casa una vocació sacerdotal?:
              - Qui crea un ambient de fe ; prega, llegeix la bíblia, assisteix a l’Eucaristia …
              - Qui acompanya els fills a la catequesi i ell mateix cuida la seva formació
              - Qui té per molt important valors com : compartir, servir, …
              - Qui valora la seva vocació de parella, de pare i de mare, més que la seva professió, ... 




       Preguem avui per les vocacions, pels nostres cinc seminaristes i perquè en les nostres famílies sapiguem crear un bon ambient vocacional.