Homilia diumenge 25 de setembre 2016




Diumenge XXVI/C 25 setembre 2016 

       Es diu que a l’època de Jesús els “rics” eren, com a molt, el 5% de la població. Avui es dia que els rics som la majoria de noltros, els ciutadans del Nord. Es diu avui que mentre el 20% dels ciutadans del món viuen amb el 80% dels bens de la terra, el 80% restant han de viure amb el 20%.
       Anant un dia d’aquest estiu pes port de Maó i veient els iots que hi havia, comentàvem, de pobres n’hi ha molts, però també hi ha molts de rics. 

       La nostra manera de viure, més o manco, no pot ser dibuixada per cap estudi científic millor que amb la paràbola d’avui del ric (un personatge sense nom perquè podem ser qualsevol de noltros) i del pobre (un personatge que té nom “Llàtzer” (Eliezer) que significa: (Déu és la meva ajuda). Un pobre qualsevol sempre confia en la Providència, en Déu present en el bon cor de molta gent. 

       Als rics que no miren mai la cara dels pobres ni examinem el per què han arribat a la pobresa que viuen, la seva actitud front els pobres és la indiferència. Viuen com si els pobres no existissin. 

       Qui viu indiferent front els pobres perd humanitat. Mentre viu entre les riqueses s’oblida dels pobres. És interessant el diàleg que hi ha entre el ric i Llàtzer a la paràbola d’avui. El ric només “obra s’ull” quan sent ell mateix la pobresa. “Quan en vida li van tocar béns de tot tipus, el seu cor restava fred, indiferent”. Sols pidola ajuda quan el pobre és ell: “Pare, apiada’t de mi. Envia Llàtzer que refresqui la meva llengua” “Et preg que enviïs a ca meva Llàtzer perquè els advertesqui i no acabin com jo en aquest lloc de turment”.
       Sempre recodaré la impressió que em va fer un viatge a la Paz (Bolívia). A uns metres només de barraques, hi havia uns grans xalets. Hi vaig anar amb 15 joves. I tots ens dèiem: “Com es pot construir cases luxoses al costat dels pobres? Açò és total duresa de cor”. 

       Mentre hi hagi aquestes grans diferències entre pobres i rics i no podem viure despreocupats dels altres.
 
       Jo crec que avui ens hem de demanar que puc fer per curar la fam de tants pobres que hi ha en el món? Fam variada i crua. 

       Al Full Parroquial d’aquest mes, us oferia una sèrie d’iniciatives

       - Conscient de la teva fam de formació, t’apuntaràs a la catequesi d’Adults o a l’Escola de Teologia? Apuntaràs als teus fills a la catequesi? Si ets adult i no estàs confirmat, t’apuntaràs a la catequesi de confirmació? Si ets persona gran, t’apuntaràs a “Vida Creixent”? Si et parella, et replantejaràs formar part d’un grups de matrimonis cristians? O seguiràs vivint indiferent? 

       - Si tens fam de comunió amb Jesús i has descobert la importància de l’Eucaristia, t’apuntaràs a animar-la en el cant, participant com a lector, ... 

       - Si estimes la Parròquia, t’oferiràs a favor de la neteja de vidres i de rajoles? 

       - Creus important que passem el plat cada diumenge tot intentant distribuir els nostres béns a favor dels pobres i de la Parròquia? 

       - Ets soci de Càritas, de la Parròquia, ...? Adoptes algú del tercer món?

L’evangeli d’avui ens demana que passem de la indiferència a la solidaritat.