Diumenge XVII/C 2-octubre-2016
Jesús sempre ens lloa el poder de la fe. Qui té fe, qui confia en Déu, viu una experiència de pau envejable.
La confiança entre noltros ja ens dóna salut. Els esposos que es tenen confiança, els amics que confien un de s’altre, se senten recolzats i animats.
La confiança, la fe amb algú altre, sorgeix de la relació que hi ha entre mirades amigues. Entre mirades que parlen sense dir paraula, mirades que et confien la vida sense demanar res a canvi. Qui és que viu confiat? Qui té fe en un altre?
En té, qui exposa el seu jo interior lliurement, qui manifesta a un altre el seu núvol de pensaments i de sentiments.
Qui viu aquesta relació de confiança, de fe amb algú altre? La viu qui no és orgullós, qui sent la necessitat de l’altre, qui el cerca! Aquell que reconeix que necessita dels altres per a viure i sentir-se feliç.
Per açò algú ha dit: “Qui sols pensa amb diners cerca un banc, qui té necessitat d’estimar es troba amb Déu”.
Qui estima valora enormement la relació, la trobada amb un altre. Qui se centra amb ell mateix, qui es tanca, qui és orgullós, en el fons és una persona insegura. Ho diu el profeta Habacuc, ho diem també noltros per pròpia experiència.
La desconfiança, la manca de relació amb els altres, ens fa entrar encara més “en la noche oscura del alma” que parlen st. Joan de Creu, Sta. Teresa, i la santa de Calcuta.
Tenir fe, obrir-se a un altre, és com obrir una finestra d’una habitació fosca.
Quan els apòstols diuen a Jesús: “Donau-nos més fe”, què diuen en el fons? Donau-nos més capacitat de relació, de confiança, de fe. Tanta, que sapiguem descobrir Déu i tenir relació i confiança en Ell.
Record que essent un infant sentia resar a casa els meus pares. I, sentint-los resar, dues experiències vivia:
1ª Els meus pares s’estimen, es relacionen mútuament. Conversen entre ells i posen en mans de Déu cadascun dels seus 10 fills.
2ª Però si ells s’estimen tant quina importància per ells té Déu amb el qual els dos s’hi relacionen?
Doneu-nos més fe! Doneu-nos més capacitat de relació, més capacitat de confiança.
Sense confiança és impossible viure. Necessitam confiar. I a vegades tant, que fins i tot els qui normalment no es relacionen amb Déu, en tenen necessitat d’ell, o el cerquen i li preguen quan viuen problemes greus i no els satisfan prou els seus amics, ni la confiança íntima que mantenen amb qui sigui.
Donau-nos més fe! Més experiència de fe en la vida de cada dia sense esperar les grans ocasions.
Donau-nos aquesta capacitat de pregar diàriament amb Déu i confiar-li tot el que portam a dins: gràcies, dol, il·lusions, problemes, ...
St. Pau diu al seu amic Timoteu (2Tm 1,6-8): “Et recoman que procuris revifar la flama del do de Déu. I el do de Déu és “el do de l’amor”, el do d’obrir-nos als altres, el do d’obrir-nos a Déu.
Sí, donau-nos més fe! Més capacitat de relació, més capacitat de Déu.