Diumenge XXIV/C 11-setembre-2016
Les tres lectures d’avui revelen una experiència de Déu que ens hem de gravar més i més perquè, encara que ho hàgim sentit molt, ens costa molt posar-la en pràctica: “Déu refusa el pecat, però no el pecador”.
Déu “rebenta” davant es pecat:
-1ª lectura (Ex 32): “Moisès,, vés, baixa a la plana: s’ha pervertit el poble. Adoren altres déus. La meva indignació s’inflama”
-2ª lectura (1Tm 1): “Déu ha vingut al món a salvar els pecadors”, a alliberar-los del pecat. El pecat és l’enemic de Déu.
-3ª lectura (Lc 15): “Jesús s’apropa als pecadors. Li dol profundament al cor que visquin en pecat. El que desitja és que s’alliberin del pecat. I quan s’alliberen del pecat Déu fa festa. “Convida a celebrar-ho quan troba s’ovella perduda” “Convida a celebrar-ho quan troba la moneda perduda” “Convida a celebrar-ho quan el fill perdut torna a casa”.
I pensava: Normalment quin temps regalam com els fariseus i els mestres de la llei a murmurar d’aquest i d’aquell altre en tost d’intentar fer-nos propers i acompanyar a ser lliures del pecat?
La murmuració, el xafardeig del mal que hi ha entre noltros, Déu el detesta. És el pecat que molts vivim i tan poques vegades el confesam.
I tot açò resulta perquè anam creant una societat que sembla que ens educa per a veure, per a descobrir, per a cridar contra pel pecat que veiem en els altres i per callar i fins i tot no conèixer el pecat que hi ha entre noltros.
-Quan durant tan de temps esperam un nou govern en el nostre país, ens eduquen els nostres polítics a descobrir el pecat de cadascú i ens conviden a fixar-nos en el pecat dels altres. Aquesta actitud no és evangèlica.
-Quan seiem entorn d’una taula qualsevol, què poca atenció posam amb el que feim noltros i quanta atenció posam en el que fan als altres! Aquesta actitud no és evangèlica.
Què espera Jesús? Jesús espera que siguem capaços de fer el que ens diu clarament el que va fer st. Pau i n’es del tot conscient: “Açò que ara diré és cert i del tot digne de crèdut: que Jesucrist vingué al món per salvar els pecadors, i entre els pecadors jo som el primer”.
Quan és que començam a ser millors? Quan reconeixem els nostres pecats i quan, des del reconeixement dels nostres pecats, som comprensius i pregam per l’alliberació del pecat dels altres.
Què hem de fer si volem ser fidels a Jesús de ver?:
1. Refusar el pecat. El pecat és l’enemic de Déu.
2. Reconèixer el nostre pecat. Sense prestar atenció al nostre pecat no acompanyarem ningú a deixar aparcat el pecat dels altres.
3. Acompanyar amb paciència i fer festa front els avenços que uns i altres fem.