Diumenge XXX/C 22 octubre 2016
Quan celebram avui els 50 anys de la creació de la nostra Parròquia tenc present les paraules de st. Pau a Timoteu que ens diu: “El Senyor m’assistia i em doà forces perquè proclamés el missatge de l’evangeli” (2Tm 4). Proclamà i viure el missatge de l’evangeli és el que hem intentat, tots junts, fer durant tots aquests anys. I que Déu ens hi ajudi per a continuar així i fer-ho cada dia millor.
Cada època ens hem d’examinar si, com continua dient-nos st. Pau, ens mantenim o no fidels. La nostra fidelitat ha de ser, any rere any, més seriosa, més lliure, més conscient. L’experiència d’anys ens ha de donar voluntat perquè així sia.
Recordem avui que ja fa cinquanta anys que un grup il·lusionat de cristians empesos per un capellà experimentat i ple de coratge, Llorenç Olives Galmés, es van embarcar junts tot iniciant un viatge que ja porta el segell de vàries travessies i que, oïda atenta al moment present, prega humil i escolta la veu de l’Esperit amb ganes de seguir el rumb que li marca l’hàlit que manté hissada la seva vela.
Fa 25 anys se’ns recordava que la “història és implacable”. A una pàgina en segueix un altre. Però, cada pàgina nova és filla de l’anterior i és mare de la que segueix. Cada temps, cada circumstància regala seny i experiència per acarar la nova travessia que se’ns presenta.
Aquell grup primerenc i il·lusionat de cristians, gràcies als aires nous del Concili Vaticà II, va aconseguir presentar-se front les imatges clàssiques de les parròquies i esglésies d’aquell moment, com a capdavantera d’un nou estil. Un nou estil de construcció, un nou estil de presència, un nou estil de Parròquia, un nou estil de llar oberta i acollidora.
Si durant els seus primers passos, i els segons i els tercers, s’ensumava al seu entorn: il·lusió, coratge, ampliació de locals per a trobades diverses i obertes a la barriada, per a la pregària, per a la catequesi i per a la celebració de la fe, en aquests moments aleteja al seu ambient -en parla exquisidament l’autor d’aquest llibre al capítol cinquè, Miquel Àngel Casasnovas-, la importància d’una vida cristiana que necessita ser conduïda per la pregària que ens va ensenyà Jesús: “Déu és Pare, en Ell confiam totalment” “En Ell es gira la nostra mirada filial” “D’Ell esperam la motivació necessària per anar construint el seu Regne en aquestes hores de relativisme i postcristianisme” “I a les seves mans ens posam, predisposats al que Ell vulgui”.
Recorreguts cinquanta anys i conscients del moment que vivim, escollim aquest objectiu: una comunitat cristiana i fidel a Jesús, ha de ser una comunitat orant. Una comunitat que viu gràcies a l’Esperit i que a la seva ombra s’arrecera per a viure i transmetre l’evangeli: tothom sense excepcions mereix ser respectat i estimat, tothom mereix ser escoltat i acompanyat. Som fills de Déu, som germans! El Papa Francesc ens hi condueix amb la seva carta d’exhortació apostòlica “L’alegria de l’amor”.
Preniu-vos temps per a llegir detingudament el llibre que avui la Parròquia us presenta i que recorre la seva vida ja cinquantenària: el que ha portat a terme, el que ha anat deixant fent camí, el que ha intensificat, el que ha de tenir present, el que ha de corregir, .... Miquel Àngel Casasnovas i Camps (Ciutadella de Menorca, 1964), el seu autor, ha dut a terme com ens té acostumats, un bon treball de recollida de dades i de reflexió. La característica principal que vull destacar d’aquest reconegut historiador, ensenyant i autor de desenes de llibres, és el seu interès per a la Teologia i per a la celebració de la fe. En nom de la comunitat cristiana de St. Esteve, gràcies Miquel.
I aquí som! I d’aquí seguim avançant “Empesos constantment per l’Esperit”