Diumenge XXVIII/C 9-octubre-2016
El lema que ens proposam com a Parròquia és “Les famílies som i cream Parròquia”.
Totes les famílies som cridades a ser i a crear Parròquia. Totes! I mirau si som diverses amb moltes coses: caràcter, situació social i cultural, idea i opció política, experiència religiosa, genètica, històries, ideals, ...
Què és el que ens és comú si volem ser i crear Parròquia? Avui, evangeli en mà, ho veig amb la frase que diuen els 10 leprosos observant Jesús com passa al seu costat: Tenguis compassió! Cura la nostra infermetat! Ajuda’ns a ser persones aptes per a la convivència, per estar al costat els uns dels altres!
Jo crec que aquesta petició mirant Jesús (Tenguis compassió! Ajuda’ns, cura’ns per a poder formar part de la comunitat cristiana essent uns membres sans), és el que tots hem de fer just quan començam un nou curs i emprenem les tasques normals d’una Parròquia: la catequesis d’infants, joves i adults, els grups de Vida Creixent, Els grups de matrimonis cristians, el club de joves, ....
Ajuda’ns, cura’ns per a poder ser uns membres sans de la comunitat cristiana!
A l’evangeli, els qui demanaven la curació eren uns leprosos que a causa de la seva infermetat no els era permès conviure amb els altres. Sentir la marginació era per ells tant o més pitjor que la seva infermetat.
Què ens és primordial avui, començant un nou curs, per a viure el lema que ens hem proposat? (Les famílies som i cream Parròquia!).
Ens és primordial que, com els leprosos de l’evangeli, sentim fortament ganes d’incorporar-nos a la comunitat cristiana. De sentir-nos membres sans i actius enmig de la comunitat.
I quan som membres sans i actius d’una comunitat cristiana?
Quan la comunitat ens importa. Quan volem viure integrats en ella.
- Quan escoltar i reflexionar la Paraula de Déu ens és una necessitat
- Quan compartir taula, l’Eucaristia, és una digne “ordinarietat”
- Quan ens comprometem estimar Déu i els altres
- Quan conversam amb Déu i als altres.
- Quan vivim les nostres tasques múltiples i diverses amb ganes i amb total dedicació: la família, el treball, el bé de la societat, la relació cordial i assenyada front les diferències, ...
Segur que a tots, alguna cosa ens manca per sentir-nos de ver membres de la comunitat cristiana. Avui ens ha de sortir, amb ganes de ser i crea parròquia, el crit dels leprosos de l’evangeli: “Senyor, tenguis compassió de nosaltres! Ajuda’ns!”