III de Pasqua. Homilia 10 abril 2016
Els Fets dels apòstols ens diuen que, els apòstols, omplien Jerusalem de les doctrines cristianes. Les devien estimar entranyablement!!! Per què? Perquè sentien, vivien que “obeir Déu era primer que obeir als homes”.
Què ensenyaven? De què donaven testimoni fins i tot a ambients que els hi era contrari?
- De l’entrega de Jesús als més necessitats i de la seva mort per no pactar amb el poder dels corruptes.
- De la mirada misericordiosa de Déu a Jesús, a la seva vida, a la seva entrega: “Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador”
- De la conversió i del perdó dels qui havien actuat contra els marginats, pobres, ...
El llibre de l’apocalipsi de sant Joan, tot expressant una visió de present i de futur, afirma: “Son milers i miríades que criden avui “L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor i lloança”.
I és cert! Quants són avui els qui tenen a Jesús per la seva riquesa personal més absoluta i li donen lloança? Molts, moltíssim, milers i miríades:
-Pares que eduquen els seus fills amb passió cristiana. Quants? Moltíssims arreu del món.
-Educadors i catequistes que preparen als qui han de ser nous cristians (David) i cristians més responsables (confirmats). Per açò avui hem de donar gràcies als catequistes que han preparat a qui avui es batia i a qui es confirma.
-Persones que s’entreguen als altres en tots els diversos camps eclesials, socials i culturals.
-Especialment als missioners, als cristians perseguits, als cristians “matats”. Ls màrtirs actuals són la riquesa de l’Església.
-Aquells que acaren el seu darrer instant i saben dir, com en deia dijous una persona actualment al Mateu Orfila: “Gràcies per tot el que m’heu ensenyat o m’heu convidat a viure. Durant tota la meva vida ha estat el meu consol i la meva sort”. Quin testimoni que duré gravat també molt endins!
-Aquells que viuen la seva passió, entrega, dificultats de tot tipus, també a causa de la seva fe, amb actitud esperançada, de ressuscitats! Aquells que sempre confien encara que l’hora present no sigui sempre agradable, i sigui no poques vegades dura, difícil.
-Aquells que no deixen de viure mai l’Eucaristia. A què convida Jesús als pobres pescadors sorpresos del pescada viscuda per haver confiat amb ell? Els convida a reviure l’Eucaristia: “Jesús prengué el pa i els donava. Igual va fer amb el peix”.
Esteim en temps de Pasqua. Quin clima hem de viure a partir d’aquestes lectures pròpies del temps pasqual:
- Clima de compromís com els apòstols que omplien Jerusalem del que vivien? Quin és el nostre compromís cristià?
- A qui hem de donar gràcies per haver descobert la fe o l’atenció que mereixen els més necessitats?
- Com hem de viure l’Eucaristia? Amb ganes d’apropar-nos “junts” a Jesús
Qui ho fa, rep també, com va rebre Jesús de Déu, una mirada misericordiosa de Déu.
Qui ho fa, es converteix en referent per altres i ajuda a millorar la vida d’altres.