Homilia diumenge 17 d'abril 2016



Homilia. Jornada Mundial per a les vocacions (17 abril 2016

      Els cristians catòlics celebram avui la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Creiem en la pregària. Pregant avui diem: “Pare de Misericòrdia, concediu-nos comunitats cristianes vives, fervoroses i alegres, que siguin fonts de vida fraterna i que despertin entre els joves el desig de consagrar-se a vós i a l’evangelització”. 

      Per les xifres que ens arriben, sembla que hi ha una certa revitalització de les nostres comunitats cristianes. El nombre de seminaristes ordenats (nous sacerdots) ha augmentat un 28,2% l’últim any en passar de 117 en el 2014 a 150 en el 2015. En l’actualitat, a més, a Espanya hi ha 1.203 seminaristes menors (en edat adolescent) i 1300 seminaristes majors, que durant aquest curs estudien filosofia i teologia. En el curs 2015-2016 han ingressat en els seminaris majors espanyols 270 nous seminaristes, mentre que en els seminaris menors les entrades noves han estat 370. 

      Crec el que es diu: “Allà on sorgeixen vocacions sacerdotals, vocacions al servei dels altres, crides a comprometre’s seriosament a favor dels que viuen en les més contradictòries perifèries existencials, allà hi ha església, allà hi ha Déu”. Hi ha una comunitat que viu l’esperit de Pau i Bernabé que ens comunica avui la carta dels Fets dels apòstols: Pau i Bernabé viatjaven constantment, parlen persuadint que els seus oients es mantinguin fidels a la gràcia de Déu, recordant el que els ha ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra. Hi ha una comunitat, com ens diu st. Joan, oberta “a tota nacionalitat, races, pobles o llengües” 

      Quanta misèria de tot tipus aporta la presència de tants i tantes que no tenen veu perquè el seu clam s’ha afeblit i silenciat a causa dels pobles rics! El Papa Francesc, valent com pocs, veu clara, decidida i forta dels qui no en tenen, ens sensibilitza constantment “a curar aquestes ferides amb l’oli de la consolació, de la solidaritat, de l’atenció, de la Paraula que dóna salut”. 

      Per açò, ben arribades siguin les noves vocacions a anunciar la Bona Nova a tothom i a servir de ver als pobres! Recolzades i animades siguin aquelles comunitats que es desperten a la crida que ens arriba de les perifèries existencials i es comprometen a favor d’elles! Referents ens siguin aquelles famílies que eduquen per a la solidaritat, per al compromís! 

      Ens ha de fer reflexionar una informació d’aquests dies. A Menorca hi va haver l’any passat 135 avortaments, la xifra més alta de la darrera dècada i la segona des de l’inici del present segle. El 2014, 14 suïcidis. La tassa nacional és 8,4 i la de Balears, 8,7. Empesos per la Bona Nova de l’evangeli, hem d’ajudar a provocar vocacions a favor de la vida, de la fecunditat, dels qui pateixen front un nou embaràs. Vocacions a favor de polítiques eficaces en matèria de família i sexualitat, a favor de la responsabilitat que hem d’assumir amb els nostres propis actes. 

      Em satisfà sentir dels seminaristes menorquins (cinc, 3 majors, 2 menors), l’11 de març passat i a la pàgina 17 des Diari Menorca: “Ara mateix, com a seminaristes, la nostra missió consisteix en formar-nos de tal manera que, una vegada siguem ordenats, puguem servir al Poble de Déu, i mai no ser servits o servir-nos-en, i de servir als més necessitats”. 

      N’hem d’estar cansats, farts!, de veure com alguns se serveixen dels altres com passant descaradament dels pobres en lloc de servir i de servir-los. Hem de provocar vocacions de servei! Vocacions que, com diu el Papa, “facin olor a ovella”. Pastors que la gent els senti propers, un dels seus. Pastors que les ovelles reconeguin, segueixin i rebin d’ells “vida!” “vida eterna”, com ens diu avui l’evangeli de Joan. 

      Reflexionem durant el Jubileu sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals on els pobres són els privilegiats: donar de menjar a l’afamat, acollir el foraster, corregir a qui erra, perdonar les ofenses, ... Un dia tots serem jutjats segons si hem fet cas o no a la “crida” de “ser per als altres”. Ajudem a incentivar i a descobrir vocacions de servei!