25 de Juliol St. Jaume.
Llegim a l’evangeli que Jesús diu als seus deixebles: “Entre vosaltres no ha de ser així!”. No ha de ser com? La nostra opció de vida no és per ser amos de ningú, no és per mantenir als altres sota el nostre poder!
I ho diu a partir d’una petició que fa la mare de Jaume i de Joan: “Que en el vostre regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra”. La petició que han de fer a Déu a favor dels seus fills les mares, els pares, els amics d’algú “no és per a tenir poder i comandar als altres autoritàriament”. La petició que han de fer, que hem de fer, és una altra. És: “Senyor, feu que els meus fills, els meus amics i familiars, els seminaristes i capellans, els cristians en general sàpiguen beure el calze que tu vas veure. El calze de l’entrega, del servei, de la donació”.
No hem vingut al món per servir-nos possessivament i dels altres. Hem vingut al món per col·laborar amb Déu. Perquè tothom, lliurement, opti per obrar el bé i fer possible l’amor, la comunió amb els altres, amb la naturalesa, amb el Creador i Pare de tots.
Quin és el testimoni que Jaume i els demés apòstols donaven de la seva comunió amb la resurrecció de Jesús, de la seva col·laboració amb Déu em l’obra de la Redempció? Ho sabem gràcies al testimoni del llibre dels Fets dels apòstols i de la carta de St. Pau als cristians de Corint:
-El Llibre dels Fets ens diu que tenien un principi claríssim: “Obeir Déu és primer que obeir als homes”. Per açò, tenen clar que s’han de ser sentir lliures front el poder, el d’Herodes, que els vol posseir, i han de testimoniar a tothom la resurrecció de Jesús, la veritat de la vida i de la presència de Jesús entre ells.
-St. Pau als corintis expressa la seva experiència cabdal: “Em sent ple de fe i per açò parl”. I parl sobre la veritat de Jesús, diu st. Pau, fins i tot “quan les contrarietats m’envolten, quan no sé com sortir de situacions conflictives, quan els qui em persegueixen ja en tenen a les mans, quan ens trobam per terra en la lluita, ...”.
Què hem d’aprendre avui més i més en aquesta festivitat de st. Jaume i a partir del seu testimoni?
1.No pactar amb el poder, amb cap poder que ofegui la llibertat de ningú. Amb cap poder que ens obligui a callar els principis bàsics que trobam amb la veritat i amb la presència de Jesús.
2. Optar perquè la nostra vida sigui una donació als altres. Viure de cor aquesta donació als altres, sobretot als fills. Donació, entrega que costa, no és fàcil.
-Avui els pares ens heu d’entusiasmar en la vostra tasca. La paraula entusiasmar vol dir: “Actuar amb els fills tal ho faria Déu, així com ho va fer Jesús: incondicionalment”.
-Ens hem d’entusiasmar els capellans. He fet uns dies de convivència amb els seminaristes i els deia: “Que han de creure amb aquesta entrega total. Entrega total que fa feliços”. Res de cares tristes quan hi ha necessitat i deure d’entrega.
No es tracta ara de dir si sempre diem el mateix: “Ens hem d’entregar, ens hem de donar als altres”. Es tracta de veure si ho vivim. Si ho vivim, resem i demanem a Déu ajuda perquè no ens cansem. I si no ho vivim, demanem a Déu que l’Església ens ho recordi un dia sí i un altre també. I és que la salvació del món, la seva convivència, la fraternitat entre tots, depèn de la capacitat d’entrega de tots a favor de tots.
Insistim un dia rere l’altra en aquesta necessitat. Que hi hagi persones que optin seriosament i amb alegria per ser missioners, catequistes, bons pares, capellans, excel·lents polítics, ... Ho necessitam. Ens ho hem de prendre seriosament.