Diumenge XVI/B
Varius són els punts que coincideixen en aquestes lectures d’avui i que hem de tenir present:
Jeremies alerta dels mals pastors: “Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor ". I insisteix: “Els donaré pastors que els menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor”. I acaba dient: “El Senyor és el nostre bé”
El salmista, salm 22, remarca: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, en fa descansar en prats deliciosos”.
I l’evangeli de Marc ens dóna a conèixer una pàgina on veiem l’exquisit tracta de Jesús amb els seus apòstols i com els apòstols i Jesús són cercats per la gent:
-És preciós i alliçonador sentir: “Els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat” I què els diu Jesús?: “Veniu ara tot sols en un lloc despoblat i reposau un poc”.
Però què passa? “Algú els veié que marxaven, molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Davant aquella gran gentada Jesús se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor”.
De tot açò, n’hem de treure una bona lliçó:
- Moltes ovelles necessiten un Pastor. Necessiten referents, persones disposades a saber guiar-les perquè, havent feina molt en ells mateixos Déu els elegeix per a conduir uns altres.
- Per açò, ai d’aquells pastors que, una vegada elegits, en tost de mirar a favor de les ovelles sols procuren el seu. El seu temps, les seves vacances, la seva comoditat, els seus problemes i necessitats...
- A fi de comptes, qui és el Bon Pastor? El Bon Pastor és Déu. El salmista ho sap i, en la seva pregària, manifesta la total confiança en Ell. Tot i que no poques persones necessiten un pastor referent que els acompanyi, uns i altres hem d’aprendre a fer pregària i aconseguir que el nostre Bon Pastor sigui Déu. No posem cor, ni l’esperança amb altres pastors. Qualsevol ens pot fallar. L’únic que no ens fallarà mai és Déu. La pregària ens ha de ser essencial en la nostra vida.
- És Jesús mateix qui convida als seus elegits a que reposin i cerquin un lloc despoblat. Els pastors no han de fer girar la mirada de les ovelles sobre ells mateixos. I ells, han de ser transmissors de la presència i de la Paraula de Déu. Ells han de pregar. Sols ha de ser Déu l’únic referent.
- Tot i així, l’entrega ho és tot. Fins i tot quan hi ha ganes i necessitat d’estar un poc tranquils “estant amb Déu”, la compassió davant la fam de tanta gent ha de ser primordial. Qualsevol bon pastor viu la compassió. Els altres són primer que ell mateix. La mirada que ells intenten posar en Déu es converteix en una mirada que Déu els demana als demés.