Celebració del Corpus
L’eucaristia és el sagrament central de la nostres vida. Aquesta sentencia l’escoltam no poques vegades.
Unes vegades la nostra conversa ens demana que profunditzem en la seva part teològica. Unes altres, ens demana preparar-la millor per fer-la més propera i entenedora. Un i altre camí són necessaris.
Però quan l’Eucaristia mostra la seva radicalitat és quan, per qui la celebra, es converteix en “aliança de vida”.
L’Eucaristia és promesa d’un món nou si, com Jesús, ens convertim uns i altres en pa partit i compartit, en sang vessada, en vida entregada a favor dels demés.
Avui, per a no poques persones, la vida més que ser un goig i una sort, és una amenaça. Per a molts joves el seu futur és incert, per a molts pobles el moment present significa inseguretat, per a tantes persones que pateixen manca de sentit vital, l’existència els és experiència de soledat.
En aquest context, l’Eucaristia se’ns presenta com opció per a repetir les paraules de la primera lectura d’avui: “Farem tot el que digui el Senyor. L’obeirem”.
I què ens diu el Senyor? Què ens facem pa partit i compartit. Els pares a favor dels fills, el rector a favor de la Parròquia. Els cristians ficats al terreny social i polític, a favor dels ciutadans. Els catequistes, a favor dels fillets, joves i adults de les nostres parròquies.
La pregunta que ens hem de fer avui és la mateixa que van fer un dia els deixebles i que ens la recorda l’evangeli: “On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?
Saber intuir el lloc on cadascú de noltros ha de viure el seu ésser pa partit i compartit, és essencial.
Qui no ho hagi decidit encara, que s’ho pensi i decideixi. Viure convençuts de quin és el terreny de la nostra responsabilitat cristiana, és essencial.
Entre moltes opcions, els joves i els pares reflexionau l’opció a la“vida sacerdotal, la vida missionera”.
Sense preveres no hi ha celebració de l’Eucaristia. No hi ha vivència, a prop de l’experiència de Jesús, de ser pa partit i compartir.