Homilia sant Joan 2015
Sr. Bisbe, caixers, cavallers, germanes i germans. Record perfectament que l’any passat teníem present, tal dia com avui i en aquesta celebració eucarística, tres veritats que com a cristians a Ciutadella no sols no les hem d’oblidar mai sinó que les hem d’intensificar més i més:
La primera. El Patró de Ciutadella, el patró d’aquestes festes, el qui li dóna origen i sentit és Joan el Baptista. Joan és el profeta darrer de l’Antic Testament i és qui, fixant-se enamorat de Jesús en la pau del desert, assenyala l’origen del Nou Testament. Joan Baptista és qui, amb un so més fort, molt més fort que el del tambor i el del fabiol, anuncia, cridà amb totes les seves forces: “Preparau el camí al Senyor!”. Aquest crid, que és un desig total seu, avui, 24 de juny de 2015, els cristians d’avui l’hem de continuar, l’hem de dur a terme conscients de quin és el moment present. Aprenguem d’ell, com ens ha dit el Sr. Bisbe al Full dominical de diumenge, la profunditat que dóna la profunditat d’un desert, la seva austeritat. Siguem persones amarades de l’Esperit. D’aquell Esperit que, viscut de ver, dóna una imatge especial i elegant al nostre cos. Podeu estar segur, l’Esperit és la millor cosmètica per aquell que pretén aconseguir llum a la cara i als ulls.
La segona. Joan, fill d’Elisabet i Zacaries, va ser capaç d’intuir amb finesa que Jesús era el Fill estimat de Déu. Ho va intuir perquè tenia una mirada formada gràcies, com he dit, a la pau que dóna la quietud total, el desert. Ple de pau va tenir una mirada profunda, penetrant. Mirada que ja la voldríem adquirir gràcies a la pau que ens dóna la pregària diària. Pregària diària que no hem de deixar mai perquè ens ajuda a captar el que és veritablement important en aquest temps de crisi i de pocs recursos i de molt poca festa per a no pocs. Acollim, gràcies a la pregària, l’autèntica festa que ens dóna un interior cuidar amb delicadesa diària. I en pau, amarats de la festa interior la única que realment importar cuidar durant tot l’any, siguem conscients que hem de compartir amb tothom el pa de cada dia i la fe que omple d’il·lusió la vida.
I la tercera. Els qui estimam Ciutadella, construirem adequadament el seu futur si som capaços de ser fidels a les nostres arrels vivint el mateix esperit de Joan Baptista: Si “preparam de ver el camí al Senyor”. I com? Com ens ho deia també el Sr. Bisbe parlant de la importància dels nostres sants patrons. D’aquelles persones que van seguir i segueixen Jesús amb autenticitat tantes i tants en qualsevol país, especialment avui per avui a Síria, al Líban... Que els cristians de ciutadella, units al ritme que ens ha despertat i ens mantén per fer festa, “despertem amb més força” perquè la fe en Déu, ho crec a totes i ho diu clar i llampant, avui és del tot necessària per aconseguir construir un poble, Ciutadella, amb dignitat i humanitat. Un poble conegut no sols per les seves festes sinó perquè sabem fer feina junts i viure junts i ser model de sana convivència entre totes les diferències. Si no volem unes festes mediocres, que no les volem, manco vulguem un cristianisme mediocre.
A partir d’aquestes tres veritats, declamem ara junts el poema que us regal enguany, i amb tot l’afecte que som capaç de transmetre-us, com a memòria d’aquest bienni 2014-2015. El seu títol és: “Celebrant l’Eucaristia”. Hi ha un paraula especial que tots l’hem d’entendre per entendre millor el poema. És la paraula “estofa”. “Estofa vol dir “material”, “contingut. Venga, idò, agafem el poema i deixeu que jo just ho digui un poc més fort que voltros, si puc.
¿Qui no coneix Joan, el precursor,
home afilat d’ulls i cor obert
que sorprèn com un arpó
tot parlant des del desert?
¿Qui no eixampla obertament les mans
quan atenent la veu del Baptista
reconeix que som germans
d’estofa i cor altruista?
¿Qui no respira polsim de festa
que com calitja s’estén arreu
i poleix la nostra vesta
amb talls d’una sola veu?
¿Qui no sostreu la clau de les portes
i engrandeix de bat a bat l’entrada
i guaita per les finestres
mudant la casa en posada?
Sant Joan no fa sols olor
de cavalls i de suor
de fabiol i tambor
de disbauxa i de calor...
També en fa de germanor
de somriures amb amor
de mirades amb claror.
Tot ell porta la remor
d’un hàlit amb so major
que ens fa sentir l’escalfor
d’un fogar amb tast millor.
Celebrant l’Eucaristia
a la casa gran del poble
ens feim amb la simfonia
que orquestra la gent més noble.