Homilia 05 d'octubre 2014


Homilia Diumenge XXVII 05 d'octubre 2014

       El Llibre d’Isaïes compara el poble d’Israel amb una vinya. I diu: tot i que la vinya ha estat molt ben cuidada per qui tant se l’estima, no dóna fruit. De la vinya, del poble d’Israel, se n’esperava justícia, però no s’hi veu més que injustícies; se n’esperava bondat, però no s’hi sent més que el clam dels oprimits. 

       I l’evangeli de Mateu, insistint en el mateix tema de la vinya, compara els vinyaters amb els grans sacerdots i els notables del poble, dient que la seva intenció és prendre la vinya al seu amo, a Déu, i fer-se-la seva. I conclou: Què farà l’amor de la vinya amb aquests vinyaters lladres i del tot mal intencionats: els prendrà la vinya i l’oferirà a uns altres. 

       Les dues lectures es refereixen al mateix: Déu ha confiat la seva paraula, el seu regne a unes persones que es van tornant irresponsables i cuiden de la seva paraula i del seu regne tan malament, que paraula i regne els hi seran presos i aniran a les mans d’uns altres. 

       Germanes i germans, avui se’ns demana un seriós examen de consciència. Essent batiats, essent persones que hem de convidar a uns altres a participar i a conèixer la vinya del Senyor, la seva Paraula, la seva Església, les preguntes que ens hem de fer no són poques:
  • Com cuidam la fe, com cuidam la seva experiència, com la formam?
  • Com demostram que creure en Déu és estimar als altres?
  • Com vivim la nostra esperança, la nostra confiança en Déu avui, en aquests temps on estan en crisi tantes coses: el sentit de la vida, la família, l’honradesa, la justícia, el respecte a la vida personal i a la dels altres, etc...?
       Us assegur que com a comunitat cristiana a St. Esteve, anam revisant actituds i activitats:
  • Hem fet una bona revisió de la catequesi. Intentarem que els pares s’hi sentin implicats. Sense la implicació dels pares no serà fàcil aconseguir una bona formació creient de la família. Els pares han d’impulsar els fills a que venguin a catequesi, mai de mai han de ser ells els qui els frenin o posin obstacles.
  • Fem també una bona revisió del Club. Creiem que els monitors han de rebre una excel·lent formació. Ens agradaria que comencessin un grup de revisió de vida. Ens agradaria anar formant, a poc a poc, persones capaces d’assumir responsabilitats a favor dels altres, en aquest cas, a favor dels més joves.
  • Intentam cultivar l’espiritualitat. Voldríem que donéssim importància a la nostra vida interior. Oportunitats en tenim i no poques. La Parròquia està no poques hores oberta perquè qui vulgui i pugui hi entri a fer pregària; vivim l’Eucaristia diàriament; el dijous, l’Eucaristia és viscuda amb més pau i profunditat; grups de joves volem que participin de la Pregària de Taizè que organitza st. Miquel per qui vulgui, ...
       Bé, en resum, el que volem és deixar la nostra mediocritat i ser una comunitat missionera. Una comunitat que intenta fer bé el que fa i que vol sortir al carrer:
  •  Escampem alegria. Alegria sincera. Alegria fuit de l’Esperit.
  • Tractem bé a la gent. Qui estima Déu ha de procurar ser agradable i bondadós.
  • Escampem el Full Parroquial, donau-lo a la gent del vostre bloc de pisos, a familiars... Donem-nos a conèixer.
  • Convidem a persones propers a compartir la pregària, l’Eucaristia, a viure compromisos a favor d’altres.