Diumenge XXI 31 agost 2014
Idea principal: O pensam com pensa Déu o pensam com pensa el món. No tenim altra opció. Síntesi del missatge: Quan Jesús anuncia per primera vegada que va a Jerusalem a patir, i que allà serà entregat per ser matat, i després ressuscitarà al tercer dia, es troba amb la reacció de Pere, de bona fe, que li vol impedir aquest fracàs. La resposta que dóna Jesús a Pere, no és avui de lloança com ho va ser diumenge passat, avui conté unes paraules molt dures: “Fuig d’aquí Satanàs perquè no penses com Déu sinó com els homes”. Jesús ens convida a pensar com a Déu.
Reflexions a partir d’aquesta idea principal
1.No poques persones pensen avui sols en clau d’èxit. I quan no els arriba l’èxit, els ve la depressió, la tristesa. Mirau com s’expressa el profeta Jeremies a la primera lectura. Jeremies és un profeta que apareix al final de l’exili del poble jueu i és figura del camí de passió que feu Jesús. Jeremies era jove en aquesta ocasió i el ministeri que li va tocar no era fàcil: anunciar desgràcies si el poble no canviava de conducta i de plans. Ningú li va fer cas. El van perseguir, el van ridiculitzar. Ni en la seva família ni en la societat va trobar recolzament. Cansat, va pensar deixar el seu ministeri. Els cristians vertaders, els profetes vertaders no solen ser populars i a vegades acaben malament, com Jesús. Mirau el Papa Francesc com està a l’ull de mira de l’Estat Islàmic, i no de pocs altres que els costa assumir el camí de senzillesa i austeritat que ell viu i pregona. Avui les persones que no són políticament correctes, no solen caure bé.
2.No poques persones pensen avui en clau de poder i ambició, no en clau d’humilitat i despreniment. Pere no comprenia un Jesús humiliat, despullat de tot, un Jesús crucificat, col·locat al darrer lloc de tot. No entenia que tota autoritat havia de ser exercida com un servei a favor del poble. Aquest sentit d’autoritat el Papa Francesc el repeteix constantment. Aquest és el sentit d’autoritat que demana amb exigència als qui tenen responsabilitat a dins de l’Església. Als qui viuen el poder sense servir, el Papa els anomena “mundans” a la seva carta “Evangelii Gaudium” nn. 93-97. I açò és el que fa mal a molts que, exercicint el poder, passen de respectar els drets humans. Quan Pere va entendre Jesús va ser perseguit fins arribar al seu martiri a Roma, en temps de Neró. Els projectes de Déu no són els dels humans.
3. Finalment, no poques persones pensen en clau de comoditat i no de creu. Ni a Pere ni a noltros ens agrada la creu, la creu física –infermetats-, la creu moral (calumnies, incomprensions...), la creu espiritual (nits obscures de l’ànima). Jesús no ens va prometre que el seu seguiment seria fàcil i còmode. Ell va dir explícitament: “Qui vol ser deixeble meu, que carregui la seva creu i em segueixi”. No pocs es fan un cristianisme a la carta, acceptant algunes coses de l’evangeli i unes altres no. Desitjam Tabor, no Calvari. I així ens va.
Per a reflexionar:
-Pensam segons Déu en temes de negocis, de moral sexual, de política, de relacions humanes?