Diumenge XXI 247 d'agost 2014 QUÈ DIEM NOSALTRES
Una pregunta com aquesta –Què diu la gent que som? Què deis vosaltres- sempre ens agafa per sorpresa.
Jesús avui es mostra com un de tants que constantment van fent enquestes per aquí per allà sobre qüestions diverses. I no sempre es troba gent preparada per a respondre.
I estem noltros preparats per a respondre? Hi està la nostra comunitat parroquial?
Jo crec que aquesta pregunta quasi bé ens agafa com quan qualsevol foraster que arriba a Menorca i ens demana on és “Sa Cavalleria” “Mongofre Nou” “Sa platja de Sant Llorenç” o fins i tot es poble de Llumaçanes. Ells creuen que formant part de Menorca tots aquests llocs, els menorquins sabrem respondre correctament. I no és així. Són molts els qui essent menorquins i estant a Menorca viuen amb indiferència i desconeixement molts dels nostres llocs i fins i tot els més emblemàtics.
Una cosa semblant, idò, passa quan Jesús ens demana qui és ell a noltros que ens diem cristians, que som batiats, que hem anat a catequesi, alguns també a escola de religió... I quines respostes rep?
A vegades passa que tenen més interès per a conèixer Jesús i el cristianisme els estrangers, els qui fins ara l’han desconegut que nosaltres que hem passat anys i anys de formació, de celebracions de l’Eucaristia o, si més no, que hem assistit a celebracions sagramentals, venim de famílies cristianes, hem vist quadres i imatges religioses a ca nostra, celebram Nadal, Pasqua, Cinquagesma, Quaresma... Tot festes religioses cristianes.
Com és açò? La pregunta de Jesús ens fa revisar la nostra relació amb ell.
Coneixem cada vegada millor Jesús, o fa temps que no anam a catequesi, o no llegim un llibre d’espiritualitat, o escoltem amb indiferència el que un capellà qualsevol ens pot dir a l’homilia?
Som comunitats vives, interessades a posar Jesús en el centre de la nostra vida i de les nostres activitats, o vivim estancats en la rutina i la mediocritat? Venim amb ganes a la celebració de l’Eucaristia setmanal? Entenem que ella vol dir viure amb Jesús la passió de tants i l’esperança que necessitam tots davant les adversitat?
Els qui s'apropen a les nostres comunitats poden sentir la força i l'atractiu que té per a nosaltres? Els atenem correctament? Cuidam i estimam els més necessitats? Tenim un diàleg sincer i profund amb els més allunyats?
Ens interessa el que aquests dies es diu sobre el què passa a Irak, Síria, Palestina... Seguim Jesús col·laborant amb ell en el projecte humanitzador del Pare, o seguim pensant que el més important del cristianisme és preocupar-nos exclusivament de la nostra salvació?
Vivim el diumenge cristià celebrant la resurrecció de Jesús, o organitzem el nostre cap de setmana buit de tot sentit cristià?
Hem après a trobar Jesús en el silenci del cor, pregam? o sentim que la nostra fe es va apagant ofegada pel soroll i el buit que hi ha dins nostre?
Creiem en Jesús ressuscitat que camina amb nosaltres ple de vida?
Creiem que Jesús ens estima amb un amor que mai s'acabarà?
Creiem en la seva força renovadora? Sabem ser testimonis del misteri d'esperança que portem dins nostre?