Diumenge XXIII 7 setembre 2014
Quina és la idea principal d’aquest diumenge: La correcció fraterna. Correcció que ha de ser fraternal perquè tan sols aquell que corregeix estimant té dret i obligació a corregir.
Síntesi del missatge: Déu ens invita a corregir-nos fraternalment. La primera lectura, d’Ezequiel, ens diu que tots som sentinelles els uns dels altres. Que ens hem d’avisar mútuament de tot allò que freni o espanyi el camí de la nostra salvació, el camí de l’evangeli. I ens hem d’ajudar mútuament perquè el Senyor ens demanarà compte si no ho fem perquè tots som responsables de tots.
Quines són les passes d’aquesta correcció? Ens ho diu avui l’evangeli de Mateu: Primer, en particular i en privat; després, demanant ajuda a altres germans perquè qui ha de ser corregit s’adoni de la importància de l’advertència que se li fa; tercer, si ni així qui ha de ser corregit fa cas, la comunitat ha de ser saber que aquest no vol ser de la comunitat per la manera en que actua.
Els tres passos han de ser motivats sempre per l’amor, ens diu també avui Sant Pau a la carta als cristians de Roma. L’amor és el motor de totes les accions d’un cristià, també la de corregir.
Tinguem present que:
1.La correcció fraterna és una de les constants de la pedagogia de Déu ja a l’Antic testament. Moisès corregeix constantment, i en nom de Déu, al Poble d’Israel. Els profetes parlen també que la Paraula de Déu fereix al cor amb la intenció que siguem sempre aprenents de l’amor (Jer 2,30; 5,3; Ez 6,9). Job diu explícitament: Feliç l’home que se sent corregit per Déu (5,17). I el llibre dels Proverbis afirma: “A qui Déu estima, corregeix” (3,11). Déu mateix al Levític demana corregir al pròxim (19,17)
2.La correcció fraterna la va posar en pràctica Jesús amb els apòstols, amb els caps religiosos i polítics del moment, amb el poble. Déu corregeix als caps religiosos perquè volien manipular Déu segons els seus interessos. Jesús corregeix les injustícies i falsetats dels caps polítics i els diu clarament que tenir autoritat no és tenir poder, és servir. Jesús corregeix el poble perquè sols el segueix pels miracles que fa, no pel camí a seguir que mostra.
3.També noltros hem de posar en pràctica la correcció fraterna. Estimar al pròxim no és sinònim de callar i deixar que tot segeueixi igual. Estimar no és sols ajudar als altres quan tenen necessitat d’aliment, de casa o de vestit. Estimar és també advertir, corregir, cridar l’atenció.
Així idò, avui, reflexionem:
- Què és el que hem d’ajudar a corregir –sempre des de l’amor- a la nostra família: espòs, esposa, fills...
- Què és el que hem de corregir entre amics?
- Què hem de corregir en el nostre treball?
- Què hem de corregir com a pares que batiam els fills, que els acompanyam a la primera comunió, que apuntam els fills a catequesi...?
- Què hem de corregir com a comunitat cristiana, com a Parròquia?
Demanem a Déu que ens ajudi a corregir allò que fa falta corregir de noltros mateixos.