Diumenge XVII 27 de juliol 2014
LA DECISIÓ MÉS IMPORTANT
L'evangeli recull dues breus paràboles de Jesús amb un mateix missatge. En tots dos relats, el protagonista descobreix un tresor enormement valuós o una perla de valor incalculable. I els dos reaccionen de la mateixa manera: venen amb alegria i decisió el que tenen, i es fan seu el tresor o la perla. Segons Jesús, així reaccionen els que descobreixen el Regne de Déu.
Pel que sembla, Jesús sap que la gent segueix altres perles, altres tresors que són més a la vista però no són tan importants: viure còmodament, tenir un bon físic, tenir la vida solucionada a costa del que sigui i del que sigui.... Jesús intenta fer ganes per a descobrir el que realment és més atractiu i important: aquest projecte apassionant del Pare, que consisteix en conduir la humanitat cap a un món més just, més fratern i més joiós, encaminant-lo així cap a la seva salvació definitiva en Déu.
Què podem dir avui després de vint segles de cristianisme? Per què tants cristians bons viuen amb la sensació de no haver-hi descobert cap "tresor"? Perquè tants cristians no s'entreguen de ver a ser missioners, missatgers d'aquest tresor? Per què tants el viuen com amagat i sense expressar públicament que l'han trobat i que el volen oferir a uns altres? On és l'arrel última d'aquesta falta d'entusiasme i d'alegria?
Després del Concili, Pau VI va fer aquesta afirmació rotunda: "Només el Regne de Déu és absolut. Tota la resta és relatiu". Anys més tard, Joan Pau II el va reafirmar dient: "L'Església no és ella el seu propi fi, ja que està orientada al regne de Déu del qual n'és germen, signe i instrument". El Papa Francesc ens està repetint: "El projecte de Jesús és instaurar el Regne de Déu".
Si aquesta és la fe de l'Església, els cristians hem d'escampar i viure aquest tresor a l'ample, amb un bon somriure a la cara, feliços de ser cristians. Els cristians d'avui ens hem d'adonar que la troballa d'aquest tresor explica la passió que va animar tota la vida de Jesús, la raó de ser i l'objectiu de tota la seva actuació; explica la passió de l'apòstol Jaume que passa de ser aquell apòstol que demana seure al costat del Pare en el Regne del cel, a ser un dels primers apòstols màrtirs; explica el martiri del Beat Joan Huguet, jove capellà, que als 23 anys mor màrtir proclamant que l'únic Rey a qui serveix és a Crist.
L'Església, cadascú de nosaltres, sols pot renovar-se des de la seva arrel, si descobreix el "tresor" del regne de Déu.
El Papa Francesc ens està dient que "el Regne de Déu ens reclama". Hem d'escoltar aquest clam. Segurament, la decisió més important que hem de prendre avui a l'Església i a les nostres comunitats cristianes és la de recuperar el projecte del regne de Déu amb alegria i entusiasme.
Sempre dic als pares que batien que no són genitors, tan sols, són pares, són educadors. Educadors de valors que apunten al respecte, a l'amor, a la trascendència.
Mateu 13, 44-52
Diumenge XVII durant l'any (A)