Diumenge XVI 19 juliol2014
Idea principal: Per què permet Déu que hi hagi “jull” en el camp del món?
Resum del missatge: A aquesta pregunta ens respon la primera lectura d’avui (Sv 12,13ss.): al pecador li dones temps perquè se n’adoni i demani perdó. I Per açò Déu ens envia el seu Esperit a fi de que ens ajudi en la nostra debilitat (segona lectura. Em 8,26-27). Però també hi hem de posar de la nostra part: vigilància, perquè l’enemic de la nostra ànima no dorm i vol sembrar també el jull en els moments en que anam despistats (evangeli).
Punts de la idea principal:
-En primer lloc és un fet que Déu ha sembrat en cadascun llavors excel·lents: bondat, veritat, bellesa, honestedat, justícia, puresa, caritat... I ens ho sembra en aquells moments en que estem pregant, celebram l’Eucaristia, obrim la Bíblia, ens trobam davant realitats que ens alliçonen: una bona acció, una opció de vida que ens fa pensar, una infermetat, una reacció positiva després d’haver viscut moments complicats i dolorosos. Déu no dorm mai. Déu ho aprofita tot per a sembrar.
-En segon lloc, també és cert que l’enemic de la nostra ànima, de la nostra vida interior, tampoc no dorm. Ell no pot enfrontar-se a Déu, no pot destruir la llavor que ell sembra. Què fa? Allà mateix on Déu sembra, ell hi sembra jull, mala herba. I ho fa amb la intenció de despistar-nos i de que ens facem amics d’ell. I així és que va sembrant arreu: odi, enveja, mentida, corrupció. Així, en el camp del matrimoni hi sembra: desavinences, ruptures, insensibilitats, irresponsabilitats, indiferències davant el patiment de l’altre... En el camp de la cultura: relativisme, pèrdua de valors, aferrament al poder abans...
-Finalment, quina és la reacció de Déu front l’acció de l’enemic? Déu, com voldrien molts, podria arrabassar el mal de cop i tapar la boca a l’enemic. Però no ho fa. Alguna raó tindrà per a no fer-ho. El que noltros veiem és la manifestació del seu amor, el respecte a la llibertat que tenim, la paciència fins a descobrir el que és bo pas a pas i res a toc de “mando y ordeno”. A més, Ell vol que el blat, els valors que ell considera, treballin sense descans enmig de les tasques diàries sense violentar-les. La violència no li va.
Reflexionem: En nosaltres què abunda: blat o jull? Què faig perquè allò bo que hi ha en el nostre cor, creixi? Què faig per a reconduir el jull?