Diumenge XIV 06 juliol 2014
L'evangeli de Mateu ha recollit tres crides de Jesús que hem d'escoltar amb atenció els seus seguidors:
1."Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar". És la primera crida. S'adreça a tots els que viuen sense il·lusió en alguna cosa fonamental de la seva vida i no saben com aixecar el cap. Problemes familiars, laborals, personals, socials... Són persones que hem de comprendre perquè o tenen capacitat d’acarar amb ànim la seva situació, o la situació que viuen no és fàcil
Els hem de convidar “Veniu!” a reposar, a trobar quietud en la pregària i a confiar a les mans de Déu el que viuen.
Hem de convidar a la pregària sense complexes. Els hem de dir que confiïn en Déu. Que hi confiïn convençuts.
2. "Accepteu el meu jou, perquè és suau, i la meva càrrega, lleugera". És la segona crida. Jesús, cridant, no complica ningú. Al contrari, ens crida per dir-nos el secret de la felicitat: Cuidar el nostre interior, viure una vida sana, dir la veritat, no acusar als altres sinó fer un examen de consciència sobre nosaltres mateixos..
Jesús allibera de vides superficials i complicades, de viures fonamentades en la mentida, de vides que culpen sempre els altres i res rectifiquen d’elles mateixes... Jesús vol que despertem la confiança en noltros mateixos; ens atrau a viure trobant el sentit de tot, no obeint o no obeint senzillament lleis i preceptes. Jesús ens convida a viure fent el bé.
3. "Feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs". És la tercera crida. Hem d'aprendre de Jesús a viure com ell. Jesús no complica la nostra vida. No ens persegueix a cada passa. No ens tira a la cara constantment les nostres debilitats. No vol que anem per la vida tenint present el nostre pecat. Ells ens comprén, ens acompanya, vol que ens sentim estimats...
Jesús sap que ser persones tal com ens vol, santes, no és fàcil. Per açò ens remarca que ell és benèvol i humil de cor. El que vol és que facem camí, però, com a bon educador, té paciència i ens envia constantment uns referents a tenir present. Són els sants i santes.
Visquem l’Eucaristia a fi d’animar-nos amb contacte íntim amb Jesús i així poder ser cristians que sabem promoure un contacte més vital amb Jesús en tants homes i dones necessitats d'encoratjament, de descans i de pau. Penso en tantes persones que, dins i fora de l'Església, viuen "perduts", sense saber a quina porta trucar. Sé que Jesús podria ser per a ells la gran notícia. Els cristians hem de voler ser, i ho hem de demanar a la nostra pregària, canals de la Bona Notícia de Jesús.