Homilia VII diumenge de Pasqua 01 de juny 2014



Ascensió – 1 juny 2014 

                                                                Avui en deman:
     1.Quin és el moment actual:
- D’una banda veiem ganes d’un món millor: més humà, més feliç.
- D’una altra banda: està creixent el desencant, l’escepticisme i la incertesa davant el futur. Vivim molts conflictes enverinats, que ens fan dubtar del progrés humà.
Davant aquest moment actual ens adonam que:
- El progrés que vivim sols el tasten i l’exprimeixen alguns
- Aquest progrés no ens salva de tot. Perquè... què fer davant l’envelliment, la mort inevitable, el poder del mal...? 

     2.Convé que reflexionem la frase del teòleg i jesuïta Theilhard de Chardin: “Cristians, a només vint segles de l’Ascensió, què n’hem fet de l’esperança cristiana?”

     3. I... per no perdre-la mai, convé que:
        a) Ens fem una pregunta: que vol dir que Jesús ha ascendit al cel?
        b) Escoltem un missatge: L’Esperit no ens deixarà orfes mai!
        c) Visquem un desafiament: Hem de continuar la missió de Jesús 

     a) Resposta a la pregunta que ens fem. Ascendit al Cel, Jesús és reivindicat com a Fill. En Ell Déu s’hi ha complagut del tot. El Fill retorna al Pare. El Fill ha acomplert la missió que el Pare li havia donat. Aquesta missió s’ha de continuar. I què ha fet? S’ha donat del tot per salvar a tots!. Noltros també serem fills de Déu si ens entregam del tot. Serem i ens veuran fills de Déu si la nostra vida és regalada als altres.
        Totes les cultures afirmen que “pujar” vol dir escalar, anar més amunt, i deixar a uns altres més avall.
        Els cristians diem que “pujar” és davallar primer fins a l’infern de la misèria i del pecat per “pujar” amunt amb els altres. Només a qui ha davallat, Déu l’espera. 

     b) El missatge que escoltam és que l’entrega ha de ser alegre i convençuda. No es tracta de les rialles buides. Es tracta de la serenitat i de la pau que té qui, davallant per ajudar a pujar a uns altres, se sent que Déu l’estima i l’espera.
     No és l’alegria que viu aquell que “passa” de les penes i de les desgràcies dels demés. Ningú pot alegrar-se si veu que hi ha qui no té menjar, roba, casa, salut... L’alegria del deixeble de Crist té la seva rel en la fe. 

     c) El desafiament que vivim és “fer-nos com Jesús”: “ser per als demés!”. Ser uns nous Jesús per als altres. Viure el programa que ell va complir un dia rere un altre. 

     Ascendeix a Déu qui abaixa als inferns d`aquest món:
     - Un cristià no és indiferent davant el mal
     - Un cristià no passa davant les necessitats dels altres
     - Un cristià s’atura, escolta, acompanya, comparteix... Avaluem-nos!