Diumenge IV de Pasqua – 11 de maig 2014
En el rerefons del discurs del Bon Pastor que hem proclamat avui (Jn 10,1-10), hi ha aquestes paraules d’Ezequiel: “Ai dels Pastors d’Israel, que es pasturen ells mateixos… Jo mateix cercaré les ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar” (Ex 34).
Déu es va comprometre a pasturar i a guiar el seu poble com un Bon Pastor, i en Jesús s’acompleix definitivament aquesta promesa.
L’evangelista Joan usa dues imatges: pastor i porta:
- Jesús s’identifica, s’autorevela com el bon pastor que cuida i dóna la vida
per cadascuna de les seves ovelles.
- També s’identifica com la porta que condueix a les ovelles a la seva pau,
a la vida.
El context immediat en que s’insereix aquest passatge és un fort enfrontament amb els fariseus i els dirigents del poble. Després de la curació d’un cec de naixement es genera una crua polèmica entre els fariseus, el cec i els seus pares. Polèmica on Jesús fa descobrir als fariseus la seva hipocresia quan els diu: “Vosaltres sou els cecs, els qui no voleu veure la realitat del que ha passat”.
Jesús serà el Bon Pastor que entregarà la seva vida a favor del poble que estima. Bon Pastor que passa de polèmiques absurdes i sense sentit, i s’entrega, serveix a qui en té necessitat.
Els primers versets (9, 1-6) posen de manifest la diferència que hi ha, davant una necessitat, entre ell i els dirigents del poble. Aquests no formen part del poble. No entren per la porta. Entren de qualsevol manera. Per açò són identificats com a lladres que roben, maten i fan destrossa segons la seva conveniència.
Com els pastors d’Israel que ens parla Ezequiel (34), els qui “posseeixen el poder” no es preocupen de les ovelles. Es preocupen sols d’ells mateixos. Jesús, bon pastor, es converteix en el seu jutge més implacable cuidant amorosament les ovelles.
Qui serveix als altres és l’autèntic pastor. Per açò els altres es fien d’ell. Hi ha una sèrie de verbs que il·lustren la íntima relació entre el pastor i les ovelles (un pare i els seus fills, un dirigent i el seu poble, un rector i la seva parròquia):
1. El pastor “entra” per la porta, no violenta ningú. És un més de casa que assumeix el seu rol específic. (Transmetent la fe no hem de violentar ningú).
2. Les ovelles “reconeixen” la seva veu quan el pastor les crida pel seu nom. La seva veu els és propera, amiga, una veu coneguda perquè el pastor passa temps entre elles. (Transmetent la fe ens hem de fer propers).
3. El pastor “camina” davant d’elles. Les ovelles veuen com el pastor els obre camí, com els convida anar avant sense descans i sense por. El bon pastor ens ajuda a superar obstacles, a viure riscs, a caminar, a caminar sempre més enllà. (Transmetent la fe hem de ser capaços d’afrontar obstacles i riscs).
4. El pastor hi és perquè les ovelles “tenguin” vida, i en tenguin a desdir. El bon pastor anima, ensenya, testimonia, indica camins, entrades i sortides... (Transmetent la fe hem d’ajudar a trobar sentit a la vida, a la vida que ens crida a viure “a totes!”).