" Nadal 2013 "
El poema que he fet aquest Nadal expressa, com tots els qui solec fer cada any, allò que realment sent a unes festes com aquestes tan estimades per tots, tan íntimes, tan familiars… Festes que ens conviden a felicitar-nos mitjançant postals, correus electrònics, wahtsApps, somriures pel carrer, paraules que voldríem fossin presents durant tots els dies de l’any.
Què sent?
-Enguany ho he expressat així en la primera estrofa: “Ni que només fos per sentir-Te molt a prop i per veure en els Teus ulls la mirada amb que m’aculls”...
M’agradaria que avui ens poséssim davant Jesús (anem a un sagrari, a un betlem qualsevol...) i intentem fixar-nos en els seus ulls una llarga estona. Què ens diuen? Jo crec que un munt de coses:
- T’estim. Jo som aquell que et vaig crear i no et deixaré tot sol mai
- Abans que nasqueres jo ja et portava a dins. Tu ets el meu fill, una criatura meva
- Per tu visc aquesta encarnació. Per tu he esquinçat el cel i m’he fet un de tants
- Per tu he nascut pobre, humil i tendre. Actituds com són de grandesa.
- Actituds de grandesa perquè la senzillesa de la carn no vol amagar la riquesa del meu interior, la meva divinitat.
- La teva grandesa la portes a dins. Entra a dins de tu mateix!
Seguint davant Jesús, he escrit la segona estrofa del meu poema, observant la seva humanitat, la seva carn. I he dit: “Ni que només fos per besar la Teva carn i adonar-me que la meva té el bon tacte de la Teva”... I és que mirant la seva carn:
- He vist que era igual a la meva. Una carn, un cos, un de tants.
- M’he adonat que és una persona humana que, com jo i com qualsevol, necessitarà créixer, fer-se!
- He sentit que, com qualsevol, haurà d’escoltar als seus pares, als seus educadors...
- He notat que coneixerà el somriure, el plor, les avantatges i els inconvenients del conviure..
- He observat que coneixerà la gratitud i la ingratitud, el dubte, el coratge, la por, l’esperança...
- He intuït que sentirà l’amistat, el desamor, la confiança, la falsedat...
- He notat que tindrà ganes de ser escoltat pels altres i per Déu el seu Pare.
És clar, només besar la Seva carn m’he adonat de la importància de la meva. Del que vol dir ser humà, créixer, rectificar, aprofundir, cansar-se, tenir prou coratge per no estar mai cansat d’estar cansat... I, mirant la Seva carn, m’he adonat de la importància del meu ésser persona. D’haver estat també jo, com Ell, cridat a la vida humana. A viure-la, a agrair-la i a compartir-la.
Seguint la meva reflexió davant Jesús m’he dit a mi mateix: “Ni que només fos per sentir-Te, per guadir-Te, per besar-te, ja val la pena el Teu néixer humil, pobre i sense queixa. Tenim tanta necessitat de Tu!” Sí, tenim necessitat de sentir-lo ben a prop. De veure com el Déu revelat en Jesús:
- Estima l’austeritat, la humilitat.
- Escolta el clam a favor de la salut, de la dignitat, de la llibertat
- Acompanya la bondat, la sinceritat, la pau, la justícia...
- Valora la bellesa, la compassió, la netedat de cor, la misericòrdia
- Detesta la hipocresia, la falsedat, la mentida
- Refusa l’explotació, l’orgull, el sentir-se més que els altres
- Plora la idolatria, el convertir en Déu el que no és Déu
- Practica la pregària, el diàleg amb el Pare, demana la presència de l’Esperit.
Habitant Déu entre noltros, fent-se Ell un més, quina sort tenim els humans de conèixer a la perfecció el que ens fa “humans i agradables a Déu”, i el que ens fa inhumans, no agradables ni a Déu, ni als altres, ni a noltros mateixos.
I, sentint tot el que he sentit, mirant els ulls i la carn del Déu fet home, he acabat el meu poema dient: “Ni que només fos tan sols un petit tast, concedeix-nos. La Teva humilitat, la Teva mudesa, el Teu clam de grandesa, la Teva divinitat”.
I açò és el que demana avui i us convid a tots a demanar-ho.
- Deman la humilitat per sentir que només Déu és Déu.
- Desig la mudesa, el silenci, l’aprenentatge que hem de fer davant la humilitat de Déu, davant la seva grandesa d’amor.
- Reclam viure la dignitat que hi ha en els humils: en els governants que serveixen de ver al poble; en els pares i educadors que ajuden a ser humans; en l’Església que acompanya a descobrir el Déu que estima la veritat, els pobres...
- Agreesc la divinitat. La divinitat que hi ha en Jesús. La divinitat que hi ha present en la humanitat de Déu i en tots els gests i les paraules que són de ver humanes.
Germans, avui és la nit, és el dia que de tot cor, hem de proclamar constantment i plenament conscients:
“Glòria a Déu i pau a la terra”.