Quart Diumenge d'Advent 22 desembre 2013
Estem a la darrera setmana d’Advent. I avui ja se’ns diu com va ser el naixement de Jesús. I entren un joc dos personatges fonamentals: Maria i Josep. I, gràcies a ells, tenim vàries imatges avui ha tenir present:
Primera imatge: Un embaràs! De què és signe una dona embarassada? És signe d’amor i de vida.
I avui em deman: Si Déu s’haguera pogut fer present “totalment” de moltes maneres i ha escollit per a nàixer l’embaràs d’una dona: l’amor i la vida ens són fonamentals! L’amor no pot ser convertit en un joc que ara s’acull i ara se deixa, i la vida l’hem d’estimar del tot. Si existim, existim per alguna cosa.
Avui som convidats a mirar i a viure qualsevol embaràs amb un gran respecte. I avui les dones que esperen, que gesten un fill, són convidades a mirar amb gran respecte el fruit que neix de les seves entranyes.
De qualsevol embaràs neix una vida. De l’embaràs de Maria va néixer la vida humana de Déu. Hem de viure Maria com el primer i principal sagrari de Déu. Déu va néixer en ella humanament. Ella es va cuidar i el va cuidar per mostrar al món. Si ja és gran per qualsevol mare i pare mostrar al món un fill nascut per amor, que no serà mostrar al món un fill nascut per voluntat divina!
Maria és el referent de totes les mares. En ella, totes les dones que esperen un fill reconeixen la manera d’esperar un fill i de ser mares.
Segona imatge: Josep! Vat aquí el referent de tots els creients. No entén res! Maria, la seva promesa, espera un fill. I l’espera no per voluntat seva, sinó per voluntat de Déu. Ell serà l’espòs de Maria, però no serà el pare biològic de Jesús. Tot i que, ni comentarà ni explicarà a ningú aquest succés que l’ha fet entrar en un gran silenci, ell és qui acollirà Jesús i el veurà créixer al costat de Maria.
Què em fa reflexionar Josep? Em fa reflexionar què Déu ens sorprèn. Déu es fa present en la natura? Cert! Déu es va present en les persones? Cert! Déu es fa present en no poques circumstàncies de la nostra vida? Cert! Però Déu em sorprèn quan també es fa present en els espais més profunds de la nostra intimitat: Déu és fa present en la intimitat dels esposos, Déu es fa present en el naixement d’un fill, Déu es fa present en el silenci dels pares que, esglaiats, contemplen el fruit de les seves entranyes, Déu es fa present en tantes parelles que avui adopten un fill, Déu es fa present en aquells que no distingeixen un embaràs biològic d’un embaràs, d’un fill a casa, per voluntat de Déu.
Josep, sempre m’ha merescut un respecte especial. Es posa a l’ombra del misteri de Déu i l’acompanya des del seu silenci respectuós.
Aprenguem a viure el silenci de Josep quan estem a punt de celebrar el naixement de Jesús. Visquem un silenci profund quan estem a punt de viure el gran misteri d’un Déu que, per amor, s’encarna. D’un Déu que, per amor, es fa un més entre tants!