Festa de la Sda. Família, 29– XII - 2013
Les lectures d’avui van plenes de paraules que ens han de fer reflexionar a tots els qui som membres de les nostres famílies.
Mirau què ens diu la primera lectura:
-En els fills hi ha l’elogi dels pares. No sempre és així, però sí ho és normalment. La manera de ser dels fills, la manera de pensar, de rallar, de comportar-se... reflexa i no poc com són els pares. Ens parla de com actuen els pares a ca seva i com es relacionen pares i fills.
-Els fills han d’honrar pare i mare. Per què? Perquè res són sense els pares. De qui hem rebut la vida si no dels pares? On hem sentit la primera tendresa, amor i respecte sinó en el ventre de la nostra mare? Qui ens ha donat casa, qui ens ha cuidat durant els anys de la nostra indefensió sinó els pares. Indefensos en el ventre de la mare, indefensos durant els nostres primers anys, indefensos durant tota la nostra vida... els pares sempre ens acompanyen. Ho vivim avui clarament en època de crisi econòmica i de valors. Les portes de la casa dels nostres pares sempre estan obertes.
- Per açò, agraïts, els fills han d’acollir els pares quan la vellesa els torna com infants, indefensos. És llei de vida, és just.
Així, sant Pau ens dóna com una recepta preciosa per arribar ser bones persones, persones acollidores davant qualsevol infant, davant qualsevol feblesa: aquella que es va gestant en el ventre matern, aquella que va creixent poc a poc i aquella que, granada amb anys, necessita imperiosament dels altres.
Sant Pau diu: “Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats, sentiments de compassiu, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suportau-vos els uns als altres, perdonau-vos... Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu”
St. Pau sap prou que en qualsevol època viurem combats, dificultats. En tindrà la mare que gesta, els pares que eduquen, els fills que cuiden els seus pares ja grans. Però sempre i en tota ocasió ens convé preparar-nos per a viure aquestes circumstàncies de la vida en pau. Sense fer mal als altres. Tractant-nos a tots com a persones.
Josep, ho hem vist a l’evangeli, tracta amb gran delicadesa tots els membres de la seva família: Jesús i Maria. Front les amenaces del Rei Herodes, se’ls endur cap a Egipte. Mort Herodes, i estant Israel pacificat, hi torna am Jesús i Maria. Però es queda a Galilea perquè Judea tampoc per ells era segura.
Josep representa avui a tants pares que fan l’impossible per defensar la seva família: manca de feina dels fills, dificultats de tota mena dels fills...
Què vol dir ser pares? Formar-se d’una manera tal que arriben a ser capaços d’acollir i vèncer les diverses febleses que la vida presenta:
- Allà on hi ha pares: el fill es defensat en el ventre d’una mare.
- Allà on hi ha pares: els fills són educats.
- Allà on hi ha pares: els fills aprenen a honrar-los quan la feblesa se’ls hi presenta.
Preguem avui per les nostres famílies. Que en elles hi hagi sempre bons pares que visquin, com ens demana sant Pau: sentiments de compassió, de bondat, de serenor, de paciència...
Diguem:
Senyor Jesús, et demanam que en les nostres famílies hi hagi pau, concòrdia i ajuda fraternal. Que l'amor sempre superi les nostres dificultats o els problemes i que les solucions sempre se sustentin sobre la base del servei, el respecte i la bondat. Avui tenim present, sobretot, els membres de la nostra família que pateixen algun tipus de dificultat, ja sigui física, espiritual o material. Et demanem que els ajudeu i que noltros sapiguem atendre'ls amb humilitat i senzillesa. I tenim present, també, les famílies que més sofreixen, les que no tenen esperança, les que se senten soles per les causes que siguin. Que trobin en noltros i en la societat l'ajuda que necessiten.