Text de l'Evangeli (Lc 10,1-12.17-20): En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on Ell mateix havia de passar. Els deia: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població».
Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel».
Som cridats a evangelitzar. I evangelitzar és transmetre als altres la fe en Jesús, mort i ressuscitat, i fer-ho humil i fraternalment.
I hem d’evangelitzar humilment, perquè no es tracta d’evangelitzar de forma individualista, solitària, sinó col·lectiva, eclesial. No evangelitzam en nom propi i segons els nostres criteris, sinó segons els criteris de l’evangeli i del l’Església.
I no es tracta d’evangelitzar tenint present sols el nostre entorn familiar o parroquial. El nombre 72 de la primera lectura, sembla que fa referència al Gn 10 que parla d’aquest nombre en sentit universal, evangelitzar a tots els pobles, també als pagans. Hem de ser evangelitzadors de portes obertes.
Hem de ser evangelitzadors, sembradors, que a favor de l’evangelització tenen necessitat dels altres. Evangelitzadors que tenen consciència i vivència que són pocs enmig d’un món de criteris tan diferents, tot i que els fruits que recullen són molts.
Si tenim present, com us recordava fa dos diumenges, el sants d’aquests dies, record en primer lloc a sant Justi Orona (1 juliol) que ens reclama acompanyar des de l’alegria.
Anant “pes Dic” -port nou de Ciutadella- vaig veure sortir des Vaixell que arribava de Barcelona, una parella amb cotxe. L’home, pels gests que feia, semblava enfadat. I vaig pensar: Quina llàstima estar d’aquesta manera just de bon matí i després d’un viatge on s’ha pogut gaudir d’una mar calmosa i d’un color de cel envejable. Vaig compadir la dona que silenciosa i solitària l’acompanyava. I pensava: Hem d’optar per animar-nos davant dificultats. Siguem pocs o molts els evangelitzadors, front dificultats, escoltem a Justí Orona, quan ens recomana que ens acompanyem amb molta alegria.
Sant Bernardí, segles XVI-XVII, (2 juliol) visitava presos, esclaus moros i negres foren objecte de la seva caritat (tothom té els mateixos drets, deia), però va tenir un camp predilecte: els infants, i especialment tots aquells que no tenien qui els cuidés. El seu fort va ser el contacte personal, no la predicació. Essent nombrat rector del col·legi de la companyia, va manifestar: El nostre govern ha de ser paternal.
Tots els cristians hem de ser obrers corresponsables d’aquesta missió d’evangelitzar, missió que va inclosa en el nostre baptisme.
Hem d’evangelitzar, com fan els sants, no des de la imposició o l’adoctrinament, sinó des del servei humil i testimonial, com ovelles enmig de circumstàncies no fàcils -circumstàncies llops, a vegades. Circumstàncies amb criteris i objectius diferents als criteris d’acompanyament i fraternitat.