Text de l'Evangeli (Lc 10,38-42): En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».
L’acollida en el poble jueu sempre va tenir una gran importància. Avui ho veiem en aquest relat: Marta i Maria acullen Jesús.
Què fa Marta? Es mou i ho prepara tot.
Què fa Maria? Preparar-se per a rebre’l posant-se al seu costat i escoltar-lo.
Per açò, Marta es queixa: Jesús, digues a Maria que m’ajudi, que em doni una mà.
I què respon Jesús a Marta? “Et sents preocupada per moltes coses quan sols n’hi ha una que és necessària. Maria ha escollit la part millor”.
Què pretén comunicar Jesús a Marta i a tots noltros, avui?
-Alguns creuen que a una societat tan masclista, Jesús diu a Marta que no vulgui fer viure a Maria els costums tan tradicionals de col·locar-la a la cuina tot fent-la sortir del lloc que ocupaven sols els homes.
-Alguns altres intenten veure una oposició entre la vida contemplativa i la vida activa. Però sembla que açò està fora de lloc.
El que sí sembla és accentuar la contraposició que hi ha entre dues maneres d’acollir Jesús: acollir-lo preparant l’interior del cor o acollir-lo preparant més bé l’exterior.
En el fons el que vol dir Jesús és que no deixem mai d’escoltar. El servei als altres sempre és molt positiu quan ve format per l’escolta a la Paraula de Déu. Açò és elegir el que és important, sobretot. El que és important és estar al costat de Jesús.
Però cap de les dues actituds (la de Marta i la de Maria) hi sobren: Hem d’omplir el nostre cor escoltant la Paraula de Déu, com Maria, i després hem de convertir en el motor de la nostra vida, l’entrega, el servei com fa Marta. Hi és que ho hi pot haver una contemplació, una escolta de la Paraula que no mogui a l’acció.
Els qui fan, els qui obren, han d’aprendre a valorar, açò sí, l’escolta que fa Maria a fi de no sentir-se tan preocupats en coses materials.
És el mateix que, un bon dia, va dir Jesús a aquella dona que li va dir una cosa agradable: “Feliç la mare que et va tenir!” i Jesús li va respondre: “Més bé, feliços aquells que escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica.
El cristianisme, crec que ho hem d’entendre així, és propi de persones enamorades de Jesús. Per açò avui tots som convidats a pensar:
- Reservam un temps per estar i escoltar a Jesús?
- O som d’aquells que posen s’excusa que no tenen temps. Açò voldria dir que hi ha altres coses que consideram més importants.
Viure no és només fer coses. Viure és saber respondre adequadament al que és més important.
La vida cristiana és un procés de purificació. En lloc de fer i d’acumular coses, hem de saber discernir i no deixar mai de prestar atenció al que és superior.
Avui bona part de la població reivindica els seus drets i oblida els seus deures. Maria cuida la seva persona, no s’oblida d’aquest deure fonamental.
Escollir la millor part és escollir el que més pau ens dona en el nostre interior.
No és tracta de contraposar Maria i Marta, es tracta tan sols de descobrir que un bon servei sempre és fruit d’una bona escolta.